La Catedral ha estat i és el centre de la vida de la població, amb el seu bellíssim claustre i les seves celebracions, les confraries que s’hi han fundat, i els bisbes i sacerdots savis, historiadors, polítics i músics que aquí hi han vessat els seus coneixements. Membres eminents del seu Capítol de Canonges han estat des de sant Josep de Calassanç, fundador de l’Escola Pia, la primera escola pública europea oberta a tots, fins Pau Claris, heroi de la nació catalana, o Joan Brudieu, polifonista eminent del segle XVI.
Com a lloc central de la predicació de l’Evangeli de Jesús, de la santificació sacramental i del govern pastoral del Bisbe d’Urgell, la Catedral de Santa Maria irradia el seu influx benefactor i santificador arreu de tota la Diòcesi, la més extensa de Catalunya, amb 7.630 Km2. i 363 parròquies. El Bisbat d’Urgell que té aquí el seu centre espiritual, comprèn dintre seu el Principat d’Andorra -del qual el bisbe n’és Senyor i Copríncep des del segle XIII- i abraça les comarques catalanes que van de la Vall d’Aran fins al Ripollès i el Santuari de la Mare de Déu de Núria, Patrona de tot el Bisbat, així com el Pallars i la Cerdanya fins a la Noguera i l’estimat Santuari del Sant Crist de Balaguer; des de la Segarra i el Pla d’Urgell fins a Artesa de Segre, Tremp i la Vall de Boí. Tots els pobles i parròquies del Bisbat d’Urgell s’uneixen al ministeri del Bisbe d’Urgell que aquí hi té la seva seu i el seu altar.
Estimem i fruïm de la Catedral amb fe i admiració, per copsar-ne la bellesa pura del seu romànic. Les bèsties i els animals molt desgastats que ens acullen a l’entrada ens fan adonar dels grans perills dels que som deslliurats si hi entrem amb confiança de fills. Dins aquest edifici, “la baluerna més gran del romànic català” segons Josep Pla, hi ha Jesucrist, Crucificat i Ressuscitat, que s’ha fet Paraula il•luminadora, proclamada des de l’ambó, i Pa de vida, que s’ofereix en l’altar que és el centre de tot, amb una ara antiquíssima, del bisbe St. Just.
Estimem aquesta sagrada basílica amb respecte i emoció. Deixem que el seu art i les seves pedres ens parlin. Tinguem ulls per veure els detalls de la seva bellesa tan antiga i tan noble, i obrim les oïdes per escoltar les pregàries i els cants que aquí reposen. Deixem que emergeixin els clams més íntims del nostre propi cor, i descobrirem com la bellesa ens pot portar per camins d’una felicitat nova i ens pot conduir pel camí de la veritat “que ens farà lliures.”