Estimem la litúrgia!

Acabem d’iniciar amb l’Advent un nou Any litúrgic. Els cristians no comencem l’any al gener, sinó amb l’Advent que prepara les celebracions del Naixement del Senyor. Tenim tot un any per davant, temps de gràcia i de benediccions, temps per a reviure el misteri de Crist i per fer-ho tot a lloança de Déu Pare, per Crist i en l’Esperit Sant, que habita dins nostre i ens impulsa a acollir i a fer fructificar tot el que la gràcia ens dóna.

Tota la litúrgia és obra de la Santíssima Trinitat (cf. Catecisme de l’Esgl. Catòlica nº 1077), i durant l’Any litúrgic anem celebrant el gran esdeveniment de la salvació que s’ha realitzat en Jesucrist de forma única i plena, car només Ell és l’únic mitjancer entre Déu i els homes: “hi ha un sol Déu, i hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist” (1Tim 2,5). L’Església celebra la memòria sagrada de l’obra de la salvació divina en dies determinats durant el curs de l’any. Desplega així, de forma sacramental, tot el misteri de Crist, des de l’Encarnació fins al dia de Pentecostès i l’expectació de la vinguda del Senyor, i també commemora els dies natalicis de la Mare de Déu i dels sants. L’Església sempre ha volgut que, partint de la festa central de la Pasqua de Resurrecció, el misteri del seu Senyor l’acompanyi al llarg de l’any, l’alimenti i la mantingui unida a Ell. Així, l’acció litúrgica és sempre santificadora, ja que anuncia i actualitza el misteri de Crist en l’avui de la seva Esposa, l’Església.

Com també subratlla el Catecisme, “la litúrgia cristiana no només recorda els esdeveniments que ens han salvat, sinó que els actualitza, els fa presents. El misteri Pasqual de Crist se celebra, no es repeteix; són les celebracions les que es repeteixen; en cadascuna d’elles té lloc l’efusió de l’Esperit Sant que actualitza l’únic misteri” (nº 1104). Caldrà per tant que entre tots els responsables i col•laboradors de les celebracions fem notar que la litúrgia no és mera teatralitat o expressió d’una idea suggerent o d’una manifestació de la bellesa, sinó que la litúrgia catòlica és l’expressió objectiva, real i concreta de la unió amb Déu mateix, que vol conviure amb nosaltres, els seus fills estimats. I d’aquí ha de néixer el nostre amor per la litúrgia, l’atenció pastoral per la centralitat de la Pasqua i el diumenge -la pasqua setmanal-, la responsabilitat per l’ars celebrandi o l’art de celebrar rectament, segons el que vol l’Església, i que va unida sempre a una participació activa, plena i fructuosa de tots els membres del poble de Déu. Que expressiva que va ser, en aquest sentit, la dedicació del temple de la Sagrada Família de Barcelona pel Papa Benet XVI!

Estimem la litúrgia! Convé molt que la vida litúrgica dels batejats ocupi tot el vigor i la centralitat que li correspon. Després del III Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat ara fa 20 anys, els Bisbes de Catalunya assenyalaven que “el repte que tenim els deixebles de Crist és que hi hagi perfecta coherència entre vida litúrgica i vida moral, és a dir, correspondència entre la veritat de Déu que proclamem amb els llavis i l’autenticitat de la vivència dels valors evangèlics viscuts, en el nostre actuar de cada dia, amb responsabilitat i amb gran sentit de comunió eclesial. D’aquí que viure la litúrgia com un fet espiritual és un programa que enclou tota la vida cristiana”. Haurem de vetllar perquè l’evangelització i la caritat de l’Església trobin aquella força que brolla del misteri pasqual que la divina litúrgia celebra i articula al llarg de l’any i que transforma el món.

Compartir