S’acaben de complir els 60 anys de l’aprovació del primer document o constitució del Concili Vaticà II, la Constitució sobre “La Sagrada Litúrgia” (Sacrosantum Concilium), que ha estat crucial per a la vida i la reforma de l’Església, i segurament el signe més patent de la reforma en continuïtat volguda pel Concili. Hem de valorar apropiadament que aquella Constitució va ser aprovada el 4 de desembre de 1963, al final de la segona sessió del Concili, presidida pel Papa sant Pau VIè., amb una votació pràcticament unànime dels Pares conciliars: 2.147 vots favorables i només 4 contraris. Això té una gran importància en el moment present, on es detecta una certa confusió pel que fa a la fidelitat humil a l’autoritat eclesial i un cert desconcert envers la reforma eclesial volguda pel Concili ecumènic. El Papa Francesc ens ajuda quan ens diu a la seva Carta Apostòlica “Desiderio desideravi” 29: “L’Església reunida al Concili va voler confrontar-se amb la realitat de la modernitat, reafirmant la seva consciència de ser sagrament de Crist, llum dels pobles (Lumen Gentium), posant-se a l’escolta atenta de la Paraula de Déu (Dei Verbum) i reconeixent com a propis els goigs i les esperances (Gaudium et spes) dels homes i dones d’avui. Les 4 grans Constitucions conciliars són inseparables, i no és casualitat que aquesta única gran reflexió del Concili Ecumènic –la més alta expressió de la sinodalitat de l’Església, de la riquesa de la qual el Papa està cridat a ser-ne, amb tots vosaltres, custodi– hagi partit de la Litúrgia (Sacrosanctum Concilium).”
La Litúrgia i el seu centre que és l’Eucaristia, és, doncs, “la font i el cim” de tota la vida de l’Església, de tota la vida cristiana. N’hem de donar gràcies a Déu per aquell text que l’Esperit Sant va inspirar als Pares conciliars i que ha marcat positivament la nostra fe, la nostra oració i la nostra manera de viure el cristianisme des de fa 60 anys. El Papa St. Joan Pau II afirmava que «la reforma de la litúrgia volguda pel Concili Vaticà II, es pot considerar ja realitzada; en canvi, la pastoral litúrgica constitueix un objectiu permanent per treure cada cop més abundantment de la riquesa de la litúrgia, aquella força vital que de Crist es difon als membres del seu Cos que és l’Església» (Carta Apos. Vicesimus quintus annus, de 4.12.1988, p. 10).
Ens podem preguntar si són les nostres celebracions veritables testimonis vius de la memòria de Jesucrist crucificat i ressuscitat. Cal redescobrir la dimensió contemplativa de la litúrgia per no caure en el formalisme d’unes celebracions banals, repetitives, impedint l’accés al misteri celebrat que realment vivifica. Les orientacions i els principis de la Constitució Litúrgica, són vigents i operants per a tota l’Església. Els ministres ordenats, amb tots els agents de pastoral, són impulsats a fomentar els processos de la formació litúrgica permanent dels fidels, a facilitar-los la familiaritat amb la Sda. Escriptura -qüestió clau- i la seva participació activa en la litúrgia. Havent-se constatat en el treball sinodal a les parròquies i a les diòcesis el gran oblit envers la litúrgia viscuda en Església, és necessari invitar de nou tots els agents de la pastoral litúrgica i tots els fidels a aprofundir en el text de la Carta Apostòlica del Papa Francesc “Desiderio desideravi” (29.VI.2022) sobre la formació litúrgica del Poble de Déu.
