Parlant del drama de l’avortament, el Papa Joan Pau II, considerava urgent promoure una veritable “mobilització de les consciències” davant de l’holocaust silenciós de milions de vides humanes eliminades en el sí de la mare. No hi ha dubte que la mobilització de les consciències ha estat un factor decisiu per a remoure grans xacres de la història de la humanitat. Pensem, per exemple, en l’esclavatge, la marginació de la dona, el treball dels infants… Inicialment va ser una minoria, poques veus que, anant contra corrent, van obrir una bretxa en una situació d’acceptació generalitzada del mal. A poc a poc, la veritat es va anar obrint camí i s’arribà a l’abolició d’unes lleis injustes o a la supressió d’una situació flagrant, que potser abans molts o tots acceptaven. Avui, ens esgarrifem d’aquells fets tan inhumans. Probablement, d’aquí a uns anys es posaran les mans al cap pel que està passant avui amb l’avortament.
A Espanya arribem ja a la xifra de cent mil avortaments cada any i, si tira endavant la proposta de nova legislació, anirem a molts més. Davant d’aquesta situació, l’Església no pot deixar d’alçar la seva veu a favor dels més desvalguts, fràgils i pobres, entre els quals hi hem de comptar, sens dubte, aquells a qui se’ls barra el pas a la vida. Quin progrés podrem construir sobre una injustícia tan gran?
La vida humana, és obvi, té un inici, un punt de partida. Amb la fecundació comença un procés, que si no s’interromp, donarà lloc al naixement d’una persona, d’un nou membre de la comunitat humana. És enganyós i arbitrari posar un moment puntual en aquesta evolució per a identificar l’ésser personal. Qui pot fonamentar raonablement l’afirmació segons la qual un fetus no pot ser considerat persona abans d’unes setmanes i sí que ho és, passat un segon d’aquest marge? Des del primer moment es tracta de vida humana, de la generació d’un ésser personal. Podem dir que som persones i que cada cop ens fem més persones. La doctrina de l’Església en aquesta matèria és profundament sensata, arrelada en la fe i en la raó més elementals. Per això cal parlar fort i clar, i confiar en la capacitat de les consciències per acollir i respondre a la veritat. I a ser més coratjosos en la defensa de la vida.
Amb aquesta finalitat tindrà lloc el proper dia 17 d’octubre una important manifestació per la vida, la dona i la maternitat, amb el lema “Cada vida importa“. Potser molts pensaran que és un clam en el desert, però no oblidem que la vinguda del Fill de Déu al món va ser precedida per un clam en el desert d’algú que preparava els camins del Senyor. Unim-nos des d’Urgell a aquest clam a favor de la vida, sigui participant-hi, sigui recolzant la campanya amb la nostra pregària personal i comunitària des de les nostres parròquies!.
No podem dubtar, la defensa de la vida és una de les prioritats pastorals que requereixen els actuals signes dels temps. Ens ho recordava Joan Pau II quan, a “Ecclesia in Europa“, ens urgia a anunciar l’Evangeli de la vida. Benet XVI ens ho continua recordant enmig d’un “hivern demogràfic” a Europa i una expansió de la gèlida cultura de la mort en tants indrets de la terra.