Sota la protecció de St. Josep, el custodi de Jesús i de Maria, i a prop de la seva festa, celebrem el Dia del Seminari. És una ocasió encertada perquè la Diòcesi conegui i encomani els 6 joves que s’estan preparant per a accedir al ministeri ordenat, així com els seus formadors i professors, i tot el que significa i va realitzant aquesta institució tan estimada del Bisbe, que té cura de la formació sacerdotal dels seus nous pastors. Ells senten la crida a configurar-se amb Crist, com a apòstols seus, enviats a ser testimonis de misericòrdia, “enviats a reconciliar”, com expressa el lema del Dia del Seminari 2016.
En aquest any Jubilar de la Misericòrdia, quan tots som invitats a redescobrir el gran do del perdó i de la misericòrdia que tant necessitem, i ens adonem que només la misericòrdia del Pare celestial renovarà i salvarà el món tan ple de ferides i pecat, captem i agraïm que aquest perdó, Jesús el vulgui fer arribar a tothom, a través dels seus sacerdots. L’Església ens transmet l’amor de Déu i el seu perdó, i ho fa especialment per mitjà dels seus sacerdots. Ells són els braços que sostenen, el cor que batega, l’abraçada que reconcilia i obre al trobament amb Déu. Ells són la veu de la Paraula, perquè tots coneguin com en són d’estimats i d’acollits. El sagrament del perdó és un encontre meravellós, entre Déu, que ens vol perdonar, i nosaltres que, penedits, tornem a Ell. I els sacerdots són l’abraçada del Pare per a tots.
Actualment a Espanya tenim 1.203 seminaristes menors, d’edats adolescents, i 1.297 seminaristes majors que ja cursen els estudis de filosofia i teologia. El curs passat eren 1.142 i 1.357 respectivament. Uns pugen i els altres baixen una mica de nombre. Però les ordenacions sacerdotals, que són el fruit madur del Seminari, han crescut dels 117 nous preveres del 2014, als 152 ordenats el 2015. Un increment ben considerable que ajuda a entendre la baixada dels seminaristes majors en aquest curs. Donem gràcies a Déu pel que reflecteixen aquestes xifres. Cada seminarista és un petit miracle de la gràcia divina, que l’ha treballat i conduït des de la família, la parròquia o el moviment apostòlic, i per mitjà de pregària, voluntariats de servei, experiències espirituals i conversions grans o petites que ha tingut al llarg del seu camí de vida i de fe. Crist ha anat realitzant en cada un d’ells un brodat delicat d’amistat. Cada seminarista, cada nou prevere, enviat a reconciliar les persones amb Déu, és un signe patent que Déu no ens abandona, que la seva misericòrdia es continua oferint a tots, i que ens envia pastors segons el seu Cor diví, que estimaran i serviran els pecadors, els pobres, les comunitats cristianes i l’anunci entusiasmant de l’Evangeli de l’alegria als qui encara no el coneixen.
Preguem pels sacerdotes i sobretot per aquells que es preparen a rebre l’ordenació, perquè Déu els faci instruments humils i fidels de la seva misericòrdia, i els enviï a reconciliar, a guarir ferides, a treballar en l’hospital de campanya que és l’Església missionera, enviada a totes les perifèries del món. I preguem també per les vocacions sacerdotals, perquè Déu ens regali testimonis misericordiosos de l’amor de Déu.
