Som a la Pasqua! Els “amics” de l’Espòs són testimonis del perdó i de la Resurrecció de Jesús, que és tant com dir testimonis d’una vida plena d’amor del Fill de Déu enmig nostre, i una Vida que continua expandint-se i oferint-se, per l’Esperit Sant, a tot home i tota dona que ve a aquest món. “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres… Rebeu l’Esperit Sant!” (Jo 20,21). La vocació dels sacerdots, com tota vocació cristiana, és per naturalesa, vocació a l’apostolat, per estendre el Regne de Crist arreu de la terra.
Aquesta Pasqua hem passat moments de fort temporal mediàtic contra els sacerdots. Els pecats gravíssims d’uns pocs acaben esquitxant-los a tots, i fins han intentat desacreditar el mateix Papa Benet XVI. Hem d’assumir-ho i expiar-ho amb humilitat, units a Crist pacient a la Creu, que pren sobre seu el pecat del món. I oferir-ho tot com a expiació i guarició per les víctimes innocents dels pecats dels sacerdots. Fins aquest cim ha d’arribar l’amor, si vol ser un amor com el de Jesús, el Servent, i el qui renta els peus dels deixebles. Rentar decididament la brutícia que s’hagi pogut acumular en els peus dels cristians.
Però alhora també ens cal reaccionar. Adonar-nos de la batalla que cal lliurar amb les forces laïcistes secularitzadores, que volen el desprestigi de la religió cristiana i dels seus ministres, per dominar millor el món des del relativisme moral i la dispersió de forces en un multiculturalisme erràtic. L’única manera bona de reaccionar és la conversió i la santedat de vida dels ministres i de tots els fidels, la coherència entre el que prediquem i el que fem, entre el que celebrem a l’Església i el que vivim al carrer. Tant si ho veuen com si no, tant si ens ho valoren com si no. I explicar que la immensa majoria de preveres del món -ara són prop del mig milió- manté una fidelitat exemplar a les promeses fetes el dia de l’ordenació, i a tot tipus de serveis fets per amor, des d’un celibat entregat fins a la mort.
“Pregueu pels vostres preveres… i pel bisbe”, vam demanar a la Missa crismal d’aquesta Pasqua. Intercedim amb fervor perquè ens mantinguem en l’amor pur amb perseverança i humilitat, i mostrem així que Crist i l’Església, i amb ells tots els sacerdots, som dignes de confiança, d’estimació i de respecte. “Que on abundà el pecat, sobreabundi la gràcia!” (Rm 5,20). I que tinguem un estil sacrificat de servei entre nosaltres, “perquè l’amor cobreix una multitud de pecats” (1Pe 4,8).