El “sagrament de la caritat” que és l’Eucaristia, és la donació que Jesucrist fa d’Ell mateix, i que ens revela l’amor infinit de Déu per a cada persona. A l’últim sopar Jesucrist estimà els seus “fins a l’extrem” (Jo 13,1) i volia perpetuar aquest amor fins a la fi dels temps. Per això s’escollí uns homes que, obedients al seu mandat de fer allò que és el seu memorial (cf. Lc 22,19), continuessin repartint el seu Pa de Vida a la humanitat. Pasqua, sacerdoci i Eucaristia estan molt entrellaçats. El Catecisme ho resumeix de forma precisa (nº 611): “L’Eucaristia que Jesús va instituir en el sant sopar serà el memorial del seu sacrifici (1Co 11,25). Jesús inclou els apòstols en el seu propi oferiment i els demana que el perpetuïn. Amb això Jesús institueix els seus apòstols sacerdots de la Nova Aliança: ‘Per ells em consagro jo mateix, perquè ells també siguin consagrats en la veritat‘ (Jo 17,19)”.
Ningú no pot dir “això és el meu cos” i “aquest és el calze de la meva sang” si no és en el nom i en la persona de Crist, l’únic Sacerdot de la nova i eterna Aliança. El prevere presenta a Déu la pregària de l’Església i ofereix en nom de tota l’Església el sacrifici eucarístic, agradable a Déu. Però sobretot actua en la persona de Crist, i ha de ser molt humil per no creure’s ell el centre, sinó deixar que el centre sigui el Crist. Ha rebut un gran do i l’ha de fer arribar mentre tingui un bri de vida, a tots els qui el Senyor mateix li ha confiat. Ja no es pertany a si mateix, L’Eucaristia l’ha desposseït d’ell, per ser “menjat” pels fidels i per tots els homes, especialment pels més pobres. El ministeri sacerdotal reclama donar-se del tot, com el mateix Crist que es dóna a la Creu i es dóna en el sacrifici eucarístic per a ser menjat i salvar el món.
L’Eucaristia és acció de gràcies i lloança al Pare. És memorial sacrificial del Crist i del seu Cos. I és presència del Crist pel poder de la seva Paraula i del seu Esperit (cf. Catecisme nº 1358). Per això reconeixem que és “font i cimal de tota la vida cristiana” (LG 11). Els altres sagraments, així com tots els ministeris eclesials i les tasques apostòliques, estan vinculats a l’Eucaristia i ordenats a ella. Perquè l’Eucaristia conté tot el tresor espiritual de l’Església, que és el Crist mateix, la nostra Pasqua” (PO 5).
Si ens sabem mendicants necessitats del Pa eucarístic que ens enforteix i dóna Vida veritable, hem d’estar molt reconeguts de poder tenir la presència eucarística i poder menjar el Cos del Senyor amb assiduïtat. Per tot això convé que agraïm el ministeri dels sacerdots-apòstols. Ells són un gran tresor per a la fe i la caritat. I a través d’ells, el Crist Bon Pastor continua conduint-nos i ajudant-nos. Preguem pels sacerdots i per aquells que s’hi preparen en els Seminaris perquè sentin la responsabilitat del seu amor a Crist Eucaristia que es faci visible i significatiu per a tot el poble cristià.
