Els sacerdots-apòstols anuncien la Resurrecció de Crist (1)

Necessitem aprofundir més i més en la joia i la fe pasquals, perquè ens revifen l’esperança i l’amor. Tot en la fe cristiana prové de la Pasqua de Crist, de la seva passió, mort i resurrecció d’entre els morts. Per això en l’any sacerdotal que estem vivint, reflexionarem durant les properes setmanes sobre com de la Pasqua en neix el ministeri apostòlic-sacerdotal que estem agraint, perquè ens ajuda a viure a nosaltres la fe en Crist Ressuscitat.

Ser “sacerdot apòstol” vol dir que tot sacerdot -bisbes i preveres- és un successor dels apòstols de Jesucrist i un col•laborador dels apòstols que Ell ha posat en l’Església. És un enviat a proclamar amb joia i valentia una gran notícia, que “realment el Senyor ha ressuscitat” (Lc 24,34). Escollits “per a anunciar l’Evangeli… per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe” (Cf. Rm 1,1.5) els sacerdots són sobretot enviats a proclamar la Bona Nova de la Resurrecció de Crist, que tot ho canvia i té unes conseqüències immenses en la vida de la humanitat. És bo de rememorar-ho en aquests dies de festa pasqual. Els Fets dels Apòstols ho expressen clarament en el moment de substituir un dels Dotze en el ministeri apostòlic: “Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel” (Ac 1,22).

La Resurrecció fou un esdeveniment històric constatable pel signe dels sepulcre buit i per la realitat dels encontres dels apòstols amb el Crist ressuscitat. Però en tant que transcendeix i ultrapassa la història, la Resurrecció és en el cor del misteri de la fe. “És sobretot la confirmació de tot allò que Crist va fer i va ensenyar. Totes les veritats, fins les més inaccessibles a l’esperit humà, troben la seva justificació, si el Crist ressuscitant, ha donat la prova definitiva, tal com ho havia promès, de la seva autoritat divina” (Catecisme 651) i podem creure en Ell, confiar, seguir rere seu, viure com Ell.

Tinguem consol espiritual i donem gràcies a Déu pels primers dotze Apòstols que Crist va escollir i enviar, i pels seus successors, els bisbes amb els seus col•laboradors els preveres. Seguint una cadena apostòlica ininterrompuda ens connecten amb l’anunci primer de la Resurrecció i ens prediquen la mateixa veritat revelada, que és el que hauríem d’estimar més de tot el que hem rebut a la vida. Els sacerdots, per damunt de qualitats, virtuts o defallences personals, sostinguts per l’Esperit Sant, han anat anunciant la fe pasqual: “Que Crist fou crucificat, mort i sepultat… i al tercer dia ressuscità d’entre els morts”.

Aquest cap de setmana la nostra Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra donen gràcies a Déu perquè el Sant Pare Benet XVI ha concedit la dignitat d’Arquebisbe al seu Pastor diocesà. Agraïm-ho al Papa, tot pregant per ell en les seves necessitats. I prenem-ho com un honor i un estímul per a tots nosaltres, transformant l’honor en un compromís encara més aprofundit per la nova evangelització que estem cridats a fer, anunciant al nostre món, amb fets i paraules coherents, l’amor que brolla de la passió i la resurrecció de Crist.

Compartir