Els problemes globals reclamen respostes ètiques

Fa un mes es reunia a l’Àquila (Itàlia) la cimera del grup del G8, la institució que agrupa els 8 països més industrialitzats del planeta: Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, el Regne Unit i Rússia. Potser hi manquen altres com Xina, Índia i Brasil. Els actuals vuit països representen el 14% de la població i quasi les dues terceres parts del producte brut mundial. En les seves reunions discuteixen problemes globals, que han anat canviant al llarg de la seva existència. En el seu origen fou el petroli i la crisi que travessava l’economia mundial en els anys 70. En successives cimeres han discutit sobre seguretat global, la pau a Orient Mitjà, la pobresa, la salut mundial, el subministrament d’aigua potable, la reconstrucció de l’Iraq i l’escalfament global. Enguany han parlat de medi ambient, de la crisi econòmica i de la lluita contra la pobresa. Esperem que es concreti en bons resultats.

En concloure aquesta darrera reunió i com a síntesi de la seva tercera encíclica que acaba de publicar el Papa Benet XVI, “Caritas in Veritate“, ha recordat a aquests països que, per tal que la humanitat no caigui sota una nova dictadura, “l’absolutisme de la tècnica”, calen respostes no només tècniques, sinó ètiques, als problemes globals. En comentar els resultats de la cimera del G8 a l’Àquila, el Papa va afirmar que cal “una estratègia coordinada per buscar solucions globals duradores”, reclamant que les mesures necessàries per a afrontar la crisi “han de tenir en compte totes les exigències de la persona, que està dotada d’ànima i cos”. “Al món hi ha desigualtats socials i injustícies estructurals que no podem tolerar, que exigeixen, a més de les degudes intervencions immediates, una estratègia coordinada per buscar solucions globals duradores”. El Papa reconeix que l’Església no té solucions tècniques per oferir, però que “aporta a tots l’ensenyament de la Sagrada Escriptura sobre l’home i anuncia l’Evangeli de l’Amor i de la justícia”. Per això, considera que “és necessària una nova projecció econòmica que torni a dissenyar el desenvolupament de forma global, basant-se en el fonament ètic de la responsabilitat davant Déu i davant l’ésser humà com a criatura de Déu”.
La qüestió social en el nostre temps “s’ha convertit radicalment en una qüestió antropològica”, com reflexiona encertadament el Papa en la primera part de la seva encíclica, ja que afecta la manera de concebre l’ésser humà, que cada vegada està més en mans del mateix home per les modernes biotecnologies. Les solucions als problemes actuals de la humanitat han de tenir en compte totes les exigències de la persona i del seu Creador. Les pràctiques contràries a la vida que el Papa denuncia, dissenyen uns escenaris foscos per al futur de la humanitat. No respectar la veritable dignitat de la persona, fins i tot quan semblen motivats per una ‘opció d’amor’, en realitat són el fruit d’una concepció materialista i mecanicista de la vida humana, que redueix l’amor sense veritat a ‘un embolcall buit que s’omple arbitràriament’ i que, d’aquesta manera, pot comportar efectes negatius per al desenvolupament humà integral (p. ex. l’eutanàsia). Malgrat els problemes actuals, el Papa ens anima ja que “l’Església mira al futur amb esperança”, i recorda als cristians que, ja que la societat té necessitat de veritat i d’amor, i el cristianisme és la religió de la Veritat i de l’Amor, per això mateix la major ajuda que els cristians podem aportar al desenvolupament és l’anunci explícit de Crist.

Compartir