Preparar el Nadal ja proper ha de tenir una dimensió espiritual fonda i alhora ens ha de portar a ser més acollidors i més solidaris amb les persones necessitades i que pateixen pobreses diverses. L’Advent és temps de “mirar de cara” els pobres i les causes de la pobresa, per prendre decisions i obrir el cor al pròxim. Perquè en el pobre arriba el Senyor que esperem.
El Papa Francesc digué en el Jubileu de les persones socialment excloses (13.11.2016) que en el nostre món “quasi tot passa, com l’aigua que corre; però hi ha coses importants que romanen, com si fossin una pedra preciosa. Què és el que queda?, què és el que té valor a la vida?, quines riqueses són les que no desapareixen? Sens dubte són dues: El Senyor i el pròxim. La persona humana, col·locada per Déu en el cim de la creació, és sovint descartada, perquè són preferides les coses que passen. I això és inacceptable, perquè la persona és el bé més valuós als ulls de Déu. No podem acostumar-nos que ningú sigui descartat. Que no se’ns adormi la consciència i deixem de prestar atenció al germà que pateix al nostre costat o als greus problemes del món”. Nadal ja proper ens ho torna a recordar. Crist ha vingut per tots, especialment ha vingut a “portar la bona nova als pobres i a proclamar als captius la llibertat” (Lc 4,18).
Quan l’interès se centra en les coses que cal produir, en lloc de les persones que cal estimar, recordava el Papa, estem davant d’un “símptoma d’esclerosi espiritual”. Així neix la tràgica contradicció de la nostra època: com més augmenta el progrés i les possibilitats, la qual cosa és bona, tant més augmenten les persones que no poden accedir-hi. És una gran injustícia que ens ha de preocupar.
En finalitzar l’Any jubilar de la misericòrdia (20.11.2016), el Papa Francesc ens acaba d’enviar una Carta “Misericordia et misera” (“La misericòrdia i la miserable”, expressió de Sant Agustí) en la qual explica que va intuir que, “com un altre signe concret d’aquest Any Sant extraordinari, se celebri a tota l’Església, en el XXXIIIè. diumenge del temps ordinari, la Jornada mundial dels pobres. Serà la preparació més adequada per viure la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’univers, el qual s’ha identificat amb els petits i els pobres, i ens jutjarà a partir de les obres de misericòrdia (cf. Mt 25,31-46). Serà una Jornada que ajudarà les comunitats i cada batejat a reflexionar com la pobresa es troba al cor de l’Evangeli i sobre el fet que, mentre Llàtzer estigui ajagut vora la porta de casa nostra (cf. Lc 16,19-21), no hi podrà haver ni justícia ni pau social. Aquesta Jornada constituirà també una genuïna forma de nova evangelització (cf. Mt 11,5), amb la qual es renovi el rostre de l’Església en la seva acció perenne de conversió pastoral, per ser testimoni de la misericòrdia”.
Visquem-la ja en esperit en aquest Nadal que arriba, i tinguem millor cura i atenció dels veritables tresors de l’Església que són els pobres, com exclamava Sant Llorenç als seus perseguidors abans del martiri. Pobres de tantes i diverses pobreses. Que el realisme de l’amor ens condueixi a servir-los sense mai descartar-los!