El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu

A prop de la festa de Sant Josep, el fidel custodi de Jesús i encarregat de la seva creixença humana, i dins la commemoració joiosa de l’Any sacerdotal sota l’exemplaritat de Sant Joan Maria Vianney, preguem avui per tots els seminaristes del món, els 6 de la nostra Diòcesi i tots els qui es preparen a l’Església per rebre un dia la gràcia del ministeri sacerdotal, en bé dels seus germans. A l’última estadística oficial de l’Església es diu que a tot el món hi ha 117.024 candidats al sacerdoci, xifra que és de pujada a tots els continents, menys a Europa on baixa un 4’3 %. Celebrem, doncs, el Dia del Seminari que mai no ens pot deixar indiferents com a catòlics. Són els “nostres” seminaristes, els que hauran d’assegurar la nostra continuïtat eclesial!

La vida d’un sacerdot és un gran camí humà i espiritual, una vida molt plena i realitzada, perquè fa la voluntat de Déu enmig del món, i és un “altre Crist” a la terra, en multitud de situacions. Les vides apassionants dels sacerdots han de trobar continuadors. És la pregària confiada que brolla dels llavis de tots els cristians, perquè estem ben certs de la necessitat que tenim de sants i bons sacerdots, que donin tota la seva vida a Crist i així puguin ser instruments seus. Ells fan present el Crist entre nosaltres. Quant que devem als bons sacerdots que ens han ajudat i que hem conegut! I tots ells, abans, han estat seminaristes, s’han preparat llargament per a rebre aquesta missió del Crist mateix, que els fa apòstols seus, predicadors del seu Regne, portadors del seu amor i germans de tothom. Precisament quan els temps són proclius a destacar les deficiències d’alguns membres del clergat, cal manifestar ben alt que la fidelitat dels preveres ha estat i és exemplar, que tants i tants capellans han donat martirialment la seva vida i la continuen donant, perquè d’altres la trobin i coneguin Jesucrist i l’amor misericordiós de Déu. Amb sacrificis personals i de les seves famílies, amb renúncies i perseverances mantingudes, amb pregària, amistat i entrega joiosa, amb tants sagraments que han regalat en nom de Crist… els sacerdots ens continuen ensenyant el camí de la fe i de l’amor, que no passaran mai. Avui donem gràcies pels nostres bons sacerdots!

Enguany el lema d’aquesta diada “El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu”, posa en relleu que tot el ministeri dels preveres consisteix a fer present i a regalar gratuïtament una misericòrdia que ve de Déu, que repara les nostres ferides, que reconcilia els enemics i uneix les famílies i els pobles, que refà la nostra comunió amb Déu i amb l’Església, i ens urgeix que també nosaltres siguem “misericordiosos com ho és el nostre Pare” (Lc 6,36).

En el camí de la Quaresma vers la Pasqua ens convé estimar i valorar fondament la gràcia que Crist ens dóna a través dels sacerdots, i dels seminaristes que estan en camí. Dilluns Sant celebrarem la Missa Crismal dins la qual els sacerdots renovaran les promeses sacerdotals. Dijous Sant agrairem el sacerdoci i l’Eucaristia, i aprendrem que tot ministeri és rentar els peus als germans. Divendres Sant mirarem “el qui van traspassar” perquè de la Creu brolla el ministeri sempre associat al sacrifici redemptor de Crist, i que és donar la vida com Ell. I a la Vetlla Pasqual i la Pasqua podrem agrair els qui Jesucrist ha fet apòstols i profetes seus, perquè siguin testimonis de la seva Resurrecció i de la Vida Nova que Ell ha inaugurat amb el seu Misteri Pasqual.

Compartir