Reprenent el comentari de diumenge passat, us recordo que estem convocats a celebrar un Jubileu extraordinari en l´Any de la Misericòrdia, amb Jesús que és “el rostre de la misericòrdia de Déu”, una misericòrdia que “és font d´alegria, de serenor i de pau” (“Misericordiae vultus” nº 2) i que ha de fer-nos a nosaltres més misericordiosos amb tothom. La misericòrdia no és una paraula abstracta, sinó un rostre per a reconèixer, contemplar i servir. És Jesús qui “amb la seva paraula, els seus gestos i amb tota la seva persona revela la misericòrdia de Déu” (nº 1), i ens toca als cristians ser signe creïble d’aquesta misericòrdia.
El Papa Francesc recupera l’ensenyament de Sant Joan XXIII, que parlava de la “medicina de la misericòrdia” abans que la severitat, i de Pau VI que va identificar l’espiritualitat de l’Església amb la del Bon samarità. La Butlla “Misericordiae vultus” del Papa Francesc explica alguns aspectes excel·lents del Jubileu: primer el lema “compassius com el Pare”, el sentit del pelegrinatge i sobretot la necessitat del perdó. El tema particular que interessa al Papa és en el nº15: les obres de misericòrdia espirituals i corporals han de ser redescobertes “per despertar la nostra consciència, moltes vegades ensopida davant el drama de la pobresa, i per entrar encara més en el cor de l’Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina.” També vol enviar en la Quaresma els “Missioners de la Misericòrdia” (n. 18), nova i original iniciativa amb la qual el Papa vol ressaltar de forma encara més concreta la seva atenció de Pastor universal. I tracta la relació entre justícia i misericòrdia (nn. 20-21), demostrant que no ens hem d’aturar en una visió legalista, sinó trobar el camí que porta a l’amor misericordiós. Exhorta també els confessors a ser signes de la misericòrdia de Déu en el sagrament de la reconciliació o confessió (nº 17) i a aprofitar aquest Jubileu com un “temps oportú per a canviar de vida” (nº 19). Per això el Papa ens crida a tots a la conversió, però sobretot als qui provoquen la violència o als qui promouen o són còmplices de la “corrupció”, que ell qualifica de “ferida putrefacta de la societat”, i “greu pecat” (nº 19). La corrupció, tan freqüent en la vida política, és “una obstinació en el pecat que pretén substituir Déu, amb la il·lusió dels diners com a forma de poder” (nº 19).
El desig del Papa és que aprofitem aquesta oportunitat per a viure en la vida de cada dia la misericòrdia que des de sempre el Pare ens regala. Deixem-nos sorprendre per Déu. Ell mai no es cansa de destravar la porta del seu cor per repetir que ens estima i vol compartir amb nosaltres la seva vida. Aquest Any de la Misericòrdia ha d´afavorir el trobament amb els jueus i els musulmans, per viure oberts al diàleg i per eliminar així la violència i el menyspreu entre persones (nº 23).
L’Església i cada cristià ha de ser com l´altaveu de la Paraula de Déu, que, enmig del nostre món, ha de ressonar com a paraula i gest de perdó, d´ajuda i d´amor, per tal de fer possible una Església que, pacientment, s´esforci a confortar i a perdonar, a portar esperança i a ser font de pau i d´alegria, sobretot per als qui més sofreixen. Comencem ja des d’ara a preparar aquests camins de misericòrdia, de perdó, de reconciliació veritable i de pau!