Endinsats en el camí de conversió vers la Pasqua i després de l’escolta del relat de les temptacions i de la transfiguració, sempre presents en els dos primers diumenges de Quaresma, l’Església vol que escoltem des d’avui fins al diumenge Rams o de la Passió, tres relats evangèlics que parlen de la misericòrdia paternal i pacient de Déu, que sempre espera la nostra conversió.
Aquest diumenge tercer brilla la paciència del vinyater amb la figuera estèril, “a veure si fa fruit d’ara endavant” (Lc 13,9). El diumenge que ve ens revela l’amor indefallent del Pare misericordiós, que atreu el fill pròdig i suplica al fill gran que també sigui misericordiós, ja que “aquest germà teu que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat” (Lc 15,32). I, encara, el diumenge cinquè se’ns mostrarà l’amor de Jesús per la dona adúltera, que va sentir unes paraules totes noves, alliberadores, plenes de compassió, “tampoc jo no et condemno; vés-ten, i d’ara endavant no pequis més” (Jo 8,11).
I és que Jesús s’interpreta a si mateix com la misericòrdia de Déu que arriba al món, i el transforma, ja que amb Ell arriba el perdó dels pecats, el rescat del mal i l’amor que tot ho venç, fins les creus i la mort mateixa. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: ‘El que jo vull és amor i no sacrificis’” (Mt 9,13, citant el profeta Osees 6,6). Aquest és el triomf pasqual que ens apressem a celebrar amb veritat i obres de conversió.
Qui ens assegura que vol amor, misericòrdia, i no sacrificis, és Jesús, Aquell que va oferir el sacrifici més perfecte de si mateix a Déu. I aquest sacrifici era al mateix moment la revelació suprema del Pare, que és “ric en misericòrdia” (Ef 2,4).
Durant la Quaresma els cristians meditem agenollats el misteri del sacrifici i de la misericòrdia, i intentem, a partir d’aquí, construir tant la nostra vida espiritual, interior, com la nostra acció i el nostre servei al pròxim i al món. Ens cal entrar molt profundament en aquest misteri del sacrifici de Crist, per dur a terme cada dia la nostra missió, que és una missió de misericòrdia i d’amor. I portats per la gràcia de Jesucrist, aquest amor sempre serà més gran, més vencedor, que no pas el mal, per impenetrable i obscur que aquest pugui semblar.
Ens cal entrar molt profundament en el misteri del sacrifici de Crist perquè en la nostra vida hi brilli la misericòrdia envers tothom. Començant per aprendre a perdonar-se un mateix (tantes persones que porten una ferida dintre perquè no s’han acceptat ni perdonat!), i continuant per perdonar i acceptar els altres amb les seves deficiències i pecats, sempre mirant de no tenir cap enemic, ni cap rancúnia, sinó només amics i gent estimada! I finalment obrir el cor a Déu, deixar-se estimar i guarir per la seva gràcia i el seu perdó; fer la pau amb el nostre Pare, i saber retornar als seus braços i al seu amor, que tot ho pot i tot ho venç. “La conversió consisteix a tornar a Déu, el “retorn” més important, l’únic que mereix ser tingut en compte”, afirma José Mª Cabodevilla en un llibre conegut sobre “El Pare del fill pròdig”.