El Pare Guy Gilbert (Rochefort-sur-Mer, Charente-Maritime, França 1935) va visitar el Principat d’Andorra dels dies 17 al 20 de setembre, invitat per AINA i Mn. Ramon Rossell. Ell és sacerdot des de fa 50 anys, fill d’una família de 15 fills, amic dels joves, amant de les motos i treballador pastoral i educador en barris obrers de París, que ha desenvolupat molta activitat pastoral i ara ha anat publicant les seves obres provocadores i alhora espirituals.
El dia 17 va estar amb el gran públic a Andorra la Vella, i en la seva conferència fou presentat per l’Amabaxadora d’Andorra a París Excma. Sra. Cristina Rodríguez. Va assistir-hi el Copríncep episcopal, l’Hble. Cònsol Major d’Andorra i ministres, ambaixadora de França a Andorra i molta gent que desitjava escoltar-lo de viva veu. Ell aporta una saviesa de l’escolat i de l’amor cristià, acollint a casa infants i joves del carrer, maltractats pels barris, sense haver viscut la tendresa o les atencions dels adults.
Posteriorment també va parlar als monitors d’AINA i els joves, així com a la gent gran i, finalment, diumenge dia 20 va presidir una missa al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell.
Mn. Rossell un seu amic i admirador en va parlar en un article al “Diari d’Andorra” del diumenge dia 20, que adjuntem:
Mossèn Ramon de Canillo – 20/09/2015
Le père Guy Gilbert ens dóna la mà per conduir-nos en aquest començament d’un nou curs escolar.
El capellà dels Loubards ens ha deixat durant els quatre dies d’estada a Andorra el seu missatge de rodamón de la Bona Notícia. “Sóc agosarat”. Després d’acollir i meditar les seves converses i les interpel·lacions me’n faig unes conclusions molt personals. En faig paràbola. Guy Gilbert ens dóna la mà per caminar pel nou curs escolar.
Joves, a la vida fabriqueu-vos un gran ideal, el més gran que trobeu. Feu-vos-el ben vostre. No us deixeu portar per l’enemic que es diu avorriment. Quan l’ascendiu i us arribin fracassos o que us sembli impossible d’assumir, heu de saber que aleshores sabreu “que és el vostre veritable ideal de la vida”. On són els nous savis. La nostra gent són autòmats guiats per les ordres de la societat de consumició: el plaer immediat, la superficialitat, la degradació de la llibertat de consciència, l’èxit professional exacerbat.
Joves, enamoreu-vos de la Llum. No podeu caminar a les fosques. Mireu les coses pel seu costat bo, i no pel dolent. El savi sap que tindrà pocs amics, i molts envejosos, contraris, enemics. Si ets positiu, encantaràs amb la fidelitat els primers i conqueriràs amb la misericòrdia els altres.
Joves, l’alteritat és un valor que puja de preu cada dia. Cregueu descaradament en els altres. L’autonomia personal es fa realitat quan va acompanyada. Aquell que sap realment escoltar, és un gran lli, perquè és un humil servidor de l’interlocutor. Sigueu persones d’escolta i esdevindreu servidors els uns dels altres. Si ajudeu a resoldre els problemes dels altres, arreglareu els dels altres i els vostres. Heu de tenir la capacitat de compromís per respondre al grup quan ho necessiti. Aleshores els altres dipositaran la seva confiança en vosaltres. Écoute-toi et écoute les autres.
Joves, camineu pas a pas. La pressa no és bona per a ningú. Marqueu-vos un objectiu ben ambiciós per a un llarg termini; un altre objectiu realista per a mitjà termini; i sobretot, un objectiu senzill per a curt termini. Assaboreix cada segon del dia d’avui per tal d’evitar les lamentacions.
Joves, porteu a la motxilla ni més pes del que cal, ni menys. Per ser feliç sols cal portar allò que és necessari. Cristina Rodríguez, ambaixadora d’Andorra a França en presentar el père Gilbert ens obre els ulls: “contempleu la felicitat de la neu. La neu és gratuïta i verge. Cau. Transfigura. Uniforma. Encomana pau. Orna i vesteix l’objecte més senzill. La neu és el símbol més formós del silenci”. Cristina corona la cita: “le temps de vivre un livre de plus du père Gilbert qui est comme un flocon de neige posé sur une blessure”. Aprenguem la seva lliçó.
Joves, recordeu-vos que teniu ànima. Doneu-li de menjar quatre cops al dia. És la manera de tenir autoestima, confiança en si mateix, acomplireu la dita llatina “coneixeu-vos a vosaltres mateixos”, i us obrireu a una formació integral. Pregar és aturar el temps i travessar la pantalla per descobrir la cara amagada de les persones i de les coses. Pregar és obrir la porta a la confluència de l’univers, prop de Déu i prop dels homes i dones. Prends le temps de prier.
Joves, davant una contrarietat, no reaccioneu en calent. Tingueu paciència i espereu que l’acalorament i les angoixes es refredin. Aleshores, descobrireu si de debò la contrarietat és gran o petita. Maîtrise ton corps et ton esperit: c’est le chemin de la sagesse.
Contemplo el père Gilbert enlluernat per la mirada romànica de la Mare de Déu de Meritxell. Què es diuen? Crec endevinar-ho: “l’aventura més bella de la vida és l’amor. És la més gran, la més bonica, la més noble, la més antiga i la més nova. L’amor és quelcom extraordinari. Però fràgil. Cal una paciència d’infern per mantenir l’amor, abans i durant. Qui millor que la gent gran ens ho pot dir? És magnífic, l’amor. Em somriu la meva Confident: “quand l’amour grandit en toi, la beauté fait de même. Car l’amour est la beauté de l’âme.” (Guy Gilbert a “Prends les temps de vivre et goûte la beauté du monde”).
Joves, a la vida fabriqueu-vos un gran ideal, el més gran que trobeu. Feu-vos-el ben vostre. No us deixeu portar per l’enemic que es diu avorriment. Quan l’ascendiu i us arribin fracassos o que us sembli impossible d’assumir, heu de saber que aleshores sabreu “que és el vostre veritable ideal de la vida”. On són els nous savis. La nostra gent són autòmats guiats per les ordres de la societat de consumició: el plaer immediat, la superficialitat, la degradació de la llibertat de consciència, l’èxit professional exacerbat.
Joves, enamoreu-vos de la Llum. No podeu caminar a les fosques. Mireu les coses pel seu costat bo, i no pel dolent. El savi sap que tindrà pocs amics, i molts envejosos, contraris, enemics. Si ets positiu, encantaràs amb la fidelitat els primers i conqueriràs amb la misericòrdia els altres.
Joves, l’alteritat és un valor que puja de preu cada dia. Cregueu descaradament en els altres. L’autonomia personal es fa realitat quan va acompanyada. Aquell que sap realment escoltar, és un gran lli, perquè és un humil servidor de l’interlocutor. Sigueu persones d’escolta i esdevindreu servidors els uns dels altres. Si ajudeu a resoldre els problemes dels altres, arreglareu els dels altres i els vostres. Heu de tenir la capacitat de compromís per respondre al grup quan ho necessiti. Aleshores els altres dipositaran la seva confiança en vosaltres. Écoute-toi et écoute les autres.
Joves, camineu pas a pas. La pressa no és bona per a ningú. Marqueu-vos un objectiu ben ambiciós per a un llarg termini; un altre objectiu realista per a mitjà termini; i sobretot, un objectiu senzill per a curt termini. Assaboreix cada segon del dia d’avui per tal d’evitar les lamentacions.
Joves, porteu a la motxilla ni més pes del que cal, ni menys. Per ser feliç sols cal portar allò que és necessari. Cristina Rodríguez, ambaixadora d’Andorra a França en presentar el père Gilbert ens obre els ulls: “contempleu la felicitat de la neu. La neu és gratuïta i verge. Cau. Transfigura. Uniforma. Encomana pau. Orna i vesteix l’objecte més senzill. La neu és el símbol més formós del silenci”. Cristina corona la cita: “le temps de vivre un livre de plus du père Gilbert qui est comme un flocon de neige posé sur une blessure”. Aprenguem la seva lliçó.
Joves, recordeu-vos que teniu ànima. Doneu-li de menjar quatre cops al dia. És la manera de tenir autoestima, confiança en si mateix, acomplireu la dita llatina “coneixeu-vos a vosaltres mateixos”, i us obrireu a una formació integral. Pregar és aturar el temps i travessar la pantalla per descobrir la cara amagada de les persones i de les coses. Pregar és obrir la porta a la confluència de l’univers, prop de Déu i prop dels homes i dones. Prends le temps de prier.
Joves, davant una contrarietat, no reaccioneu en calent. Tingueu paciència i espereu que l’acalorament i les angoixes es refredin. Aleshores, descobrireu si de debò la contrarietat és gran o petita. Maîtrise ton corps et ton esperit: c’est le chemin de la sagesse.
Contemplo el père Gilbert enlluernat per la mirada romànica de la Mare de Déu de Meritxell. Què es diuen? Crec endevinar-ho: “l’aventura més bella de la vida és l’amor. És la més gran, la més bonica, la més noble, la més antiga i la més nova. L’amor és quelcom extraordinari. Però fràgil. Cal una paciència d’infern per mantenir l’amor, abans i durant. Qui millor que la gent gran ens ho pot dir? És magnífic, l’amor. Em somriu la meva Confident: “quand l’amour grandit en toi, la beauté fait de même. Car l’amour est la beauté de l’âme.” (Guy Gilbert a “Prends les temps de vivre et goûte la beauté du monde”).