Preparant la festa de l’Amor de Déu que ve a nosaltres hem d’aprendre a fer-ho espiritualment, és clar, però també amb compromís de vida, amb dejuni autèntic i solidari, que s’ha de convertir en amor concret i compromès envers tothom. En aquests dies, i especialment en la solemnitat del Nadal, estem cridats a ser generosos amb els qui pateixen. Càritas amb la seva col·lecta ens recorda que el nostre compromís millora el món, i ens demana una ajuda concreta per als germans que passen necessitat, per fer més lluminosa la nostra vida, tal com diu el profeta Isaïes: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment” (Is 58,7-8). El compromís fa més humana la nostra vida, i la fa semblant a la de Jesús que es féu pobre per nosaltres, per tal d’enriquir-nos a tots.
Càritas amb la seva imaginativa campanya de Nadal “Tots tenim un àngel”, ens esperona a convertir-nos en “àngels” (enviats) per a les persones que esperen un cop de mà, un estímul d’amor i de confiança. No podem oblidar els germans que passen necessitat, i convé ampliar aquesta “necessitat”: pobres, aturats, discapacitats, malalts, emigrants, els qui tasten l’amarguesa de la soledat… Ells truquen a les nostres portes, especialment en el Nadal. Si volem acollir autènticament la salvació de Jesús, que nasqué pobre a Betlem, n’hem de treure les conseqüències, i ajudar els qui ens necessiten. Fem-ho a través de Càritas. Actualment Càritas diocesana i les Càritas parroquials han crescut de 230 a 302 voluntaris, que dia a dia i des de les parròquies, han pogut ajudar durant aquest any més de 845 persones. Cada una té un rostre, una història, unes ferides per ser descobertes i guarides. Cada un d’ells és un fill de Déu que mereix ser estimat per nosaltres, com Déu l’estima. Les exclusions que genera la societat actual són de tipus econòmic, de ciutadania i de llaços socials, i ens hem de proposar vèncer-les entre tots. St. Pau exhorta: “No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé” (Rm 12,21).
Nadal és també un clam per la justícia i la pau: “A la terra Pau als homes que estima el Senyor” (Lc 2,14), cantaven els àngels. S’originen pobreses immenses amb la manca de pau. No podem oblidar les grans causes de violència i desordres arreu del món, especialment a Amèrica Llatina, amb qui tants lligams tenim en el nostre Bisbat. El Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) va dir el passat 23 de novembre que donaven suport “a totes les iniciatives de diàleg per la pau que permetin reconstruir el malmès teixit social (en països com Bolívia, Colòmbia, Xile, Equador, Haití, Nicaragua i Veneçuela). Només amb l’amistat cívica i el compromís solidari, especialment, amb els més pobres i exclosos, podem enfrontar aquesta crisi per avançar cap a un futur compartit més esperançador”. Es tracta de “derrotar la inseguretat, la corrupció, la impunitat, la violència i totes les llavors de mort. La violència no es combat amb la violència. Destruir els nostres països no és veritable solució. És hora d’actuar com a germans i no com a enemics”. Ajudem i preguem en aquestes festes pels exclosos, per la pau i la justícia arreu del món. L’amor de Déu ha d’engendrar l’amor en nosaltres; només així serà autènticament Nadal.