El futur de la humanitat depèn de la família

Durant els vuit dies després del Nadal, l’Església celebra com una única gran festa l’excels Misteri de l’Encarnació del Fill de Déu en les entranyes de Maria Verge, acollit i custodiat pel seu castíssim espòs St. Josep, i anunciat al món pels àngels i els pastors. I en aquest diumenge vol que contemplem, per a imitar-les, aquestes tres persones, la Sagrada Família, que a Betlem, a Egipte fugint de la persecució, i sobretot durant els llargs anys de vida ordinària a Natzaret, viuen unides, es complementen i respecten, s’estimen de debò, i tot ho fan segons la voluntat misteriosa del Pare del cel. Jesús mateix els ajudava a entendre-ho, com ho posa de manifest la seva resposta, retrobat al temple: “¿No sabíeu que jo havia d’estar en les coses del meu Pare?” (Lc 2,49).

La llar de Natzaret continua il·luminant totes les famílies de la terra i les de tots els temps, i les atreu a la fe en Déu i a l’amor sempre més gran. El silenci, el treball, i l’oració; la vida quotidiana d’un petit poblet de Galilea i les festes religioses que ritmen el pas de l’any; la unió i solidaritat d’una família menestrala, amb la parentela llarga que sempre s’hi associa; la comunió d’amor en una mateixa missió i un mateix servei… foren el fonament d’aquella Sagrada Família de Natzaret. Avui els implorem perquè ajudin les nostres famílies i totes les famílies de la terra per tal que siguin santuaris de la protecció i custòdia de la vida, i esdevinguin escola de virtuts, de valors i d’amor compromès.

El Concili Vaticà II va afirmar que “la família és escola del més ric humanisme” (GS 52), i el Papa Joan Pau II invitava fa anys a estimar la realitat familiar si Europa volia sortir de la seva crisi demogràfica, de valors i de futur. Sense la família es perdria el fonament de la societat. Per això hi ha el deure de protegir-la i defensar-la, de promoure la seva valoració entre les joves generacions, i de procurar que tingui el reconeixement i les ajudes necessàries, concretant-ho en autèntiques polítiques socials. Especialment en temps de crisi econòmica, quan l’atur afecta tanta població, cal que sobretot les famílies gaudeixin d’una ajuda i protecció especials.

En aquest Any per la vida que estem celebrant hem d’encomanar els matrimonis i les famílies a Déu, perquè els ompli de benediccions i de fecunditat. I perquè els governs mantinguin un compromís ferm de protegir la vida des de la concepció fins a la mort natural, bandejant i allà on convingui reduint legislacions permissives envers l’avortament o l’eutanàsia. Entre tots hem de promoure una educació respectuosa amb tota vida, especialment la dels més febles i dependents, perquè és sagrada, plena de dignitat, i només Déu n’és el Senyor.

I també les famílies tenen una responsabilitat en l’Any Sacerdotal. Hem de prendre consciència de la relació entre la família i totes les vocacions, especialment la vocació sacerdotal. Si tenim famílies generoses i fermes en les conviccions cristianes, es donaran respostes d’amor entregat. Cal pregar perquè les famílies ajudin els joves a plantejar-se la pròpia existència com una resposta a la vocació de Déu, respectant i ajudant la resposta generosa envers la vocació al sacerdoci.

Compartir