Durant els vuit dies després del Nadal, l’Església celebra com una única gran festa l’excels Misteri de l’Encarnació del Fill de Déu en les entranyes de Maria Verge, acollit i custodiat pel seu castíssim espòs St. Josep, i anunciat al món pels àngels i els pastors. I en aquest diumenge vol que contemplem, per a imitar-les, aquestes tres persones, la Sagrada Família, que a Betlem, a Egipte fugint de la persecució, i sobretot durant els llargs anys de vida ordinària a Natzaret, viuen unides, es complementen i respecten, s’estimen de debò, i tot ho fan segons la voluntat misteriosa del Pare del cel. Jesús mateix els ajudava a entendre-ho, com ho posa de manifest la seva resposta, retrobat al temple: “¿No sabíeu que jo havia d’estar en les coses del meu Pare?” (Lc 2,49).
La llar de Natzaret continua il·luminant totes les famílies de la terra i les de tots els temps, i les atreu a la fe en Déu i a l’amor sempre més gran. El silenci, el treball, i l’oració; la vida quotidiana d’un petit poblet de Galilea i les festes religioses que ritmen el pas de l’any; la unió i solidaritat d’una família menestrala, amb la parentela llarga que sempre s’hi associa; la comunió d’amor en una mateixa missió i un mateix servei… foren el fonament d’aquella Sagrada Família de Natzaret. Avui els implorem perquè ajudin les nostres famílies i totes les famílies de la terra per tal que siguin santuaris de la protecció i custòdia de la vida, i esdevinguin escola de virtuts, de valors i d’amor compromès.
El Concili Vaticà II va afirmar que “la família és escola del més ric humanisme” (GS 52), i el Papa Joan Pau II invitava fa anys a estimar la realitat familiar si Europa volia sortir de la seva crisi demogràfica, de valors i de futur. Sense la família es perdria el fonament de la societat. Per això hi ha el deure de protegir-la i defensar-la, de promoure la seva valoració entre les joves generacions, i de procurar que tingui el reconeixement i les ajudes necessàries, concretant-ho en autèntiques polítiques socials. Especialment en temps de crisi econòmica, quan l’atur afecta tanta població, cal que sobretot les famílies gaudeixin d’una ajuda i protecció especials.
En aquest Any per la vida que estem celebrant hem d’encomanar els matrimonis i les famílies a Déu, perquè els ompli de benediccions i de fecunditat. I perquè els governs mantinguin un compromís ferm de protegir la vida des de la concepció fins a la mort natural, bandejant i allà on convingui reduint legislacions permissives envers l’avortament o l’eutanàsia. Entre tots hem de promoure una educació respectuosa amb tota vida, especialment la dels més febles i dependents, perquè és sagrada, plena de dignitat, i només Déu n’és el Senyor.
I també les famílies tenen una responsabilitat en l’Any Sacerdotal. Hem de prendre consciència de la relació entre la família i totes les vocacions, especialment la vocació sacerdotal. Si tenim famílies generoses i fermes en les conviccions cristianes, es donaran respostes d’amor entregat. Cal pregar perquè les famílies ajudin els joves a plantejar-se la pròpia existència com una resposta a la vocació de Déu, respectant i ajudant la resposta generosa envers la vocació al sacerdoci.
