L’Arquebisbe Joan-Enric obrí divendres a dos quarts d’onze del matí la segona sessió de les Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell tot convidant els assistents a resar plegats el Parenostre, una oració que ens ensenyà Jesús i que resumeix perfectament la resposta cristiana a la pregunta pel sentit de la vida. I al fil d’aquesta reflexió volgué fer un esment explícit del mosaic que el P. Marko Rupnik, SJ, i el seu equip van crear per a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, i que Mons. Vives va beneir durant la celebració eucarística de la festa litúrgica del Dilluns de Pentecosta, el passat 10 de juny.
Tot seguit va presentar a l’auditori el Dr. Francesc Torralba, professor de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. El Dr. Torralba començà la seva intervenció comentant que el tema triat enguany a les Jornades de Teologia “ens toca a tots de ple”, perquè tothom es demana en un moment o altre de la seva existència es demana pel sentit de la vida; i proposà una resposta a aquesta pregunta des del punt de vista cristià començant tanmateix amb una primera ponència en la qual va voler situar la qüestió en el terreny del pensament contemporani.
El títol d’aquesta primera ponència, “La voluntat de sentit”, es correspon, segons va explicar, amb una conferència del Dr. Viktor Frankl (Viena, 1905-1997), un neuròleg, psiquiatre i filòsof d’origen jueu que des del 1942 fins al 1945 va patir la reclusió a diferents camps de concentració, i que durant la seva vida professional també va haver d’enfrontar-se a situacions realment difícils. En l’esmentada conferència, el Dr. Frankl es demanava com és que en una mateixa situació adversa, fins i tot desesperada, hi ha persones que lluiten per sobreviure i d’altres que hi renuncien, i apuntava com a resposta que aquells s’enfronten a l’adversitat, per dura que sigui, ho fan perquè per a ells la vida té un sentit tan profund que està per damunt de qualsevol contrarietat.
A partir d’aquesta reflexió del neuròleg vienès, el Dr. Torralba va voler repassar algunes de les moltes i molt diverses maneres amb què els corrents filosòfics contemporanis han intentat respondre a la pregunta pel sentit de la vida, malgrat cap d’aquests corrents ofereix una resposta concloent, va precisar. En canvi, sí podem trobar una resposta clara als Evangelis, explicà el Dr. Torralba, i per això dedicà la segona ponència a explorar “El sentit de la vida a la llum de l’Evangeli”. I ho féu des d’un “treball interpretatiu” de les ensenyances de Jesús, atès que “Jesús no feia conferències”, sinó que el seu missatge l’hem d’anar destriant de les seves paràboles, també dels seus silencis, i sobretot de la seva vida.
Un treball interpretatiu que té com a punt de partida intentar imaginar quina resposta donaria Jesús a la qüestió sobre el sentit de la vida. I aquesta resposta és l’amor, tal com va argumentar el Dr. Torralba a la tercera ponència, amb la qual va cloure les Jornades d’enguany, titulada “El sentit de l’amor és donar-se a fons perdut”. El Director de la Càtedra de Pensament Cristià va voler aprofundir en el significat del verb estimar a partir de les ensenyances de Jesús, per argumentar que llegint els Evangelis s’arriba a la conclusió que el sentit de la vida és estimar i ser estimats; “si no fos així, no valdria la pena viure”.
