El do eclesial del nou beat el Papa Joan Pau II, el Gran

Aquest diumenge primer de maig de 2011 quedarà històricament marcat per la solemne i multitudinària beatificació del Papa Joan Pau II a Roma, presidida pel seu immediat successor, el Papa Benet XVI, estret col•laborador seu en aquell llarg pontificat, el tercer més llarg de la història: 26 anys, 5 mesos i 17 dies. Exultem amb tota l’Església per aquest nou beat, donat com a intercessor nostre i model de santedat i de coherència en el servei a Déu i als homes!
1.- La vida de Karol Woytila va estar tota ella marcada per l’acció de la gràcia de Déu. Nascut a Wadowice (Cracòvia) 18.5.1920, orfe de mare als 9 anys, fill de la catòlica Polònia, obrer, estudiant, resistent als nazis, actor de teatre, seminarista clandestí, sacerdot (1.11.1946), professor rigorós i amic dels estudiants, bisbe auxiliar molt jove (1958) i després arquebisbe (1964) de Cracòvia, pare conciliar del Vaticà II, Cardenal de Pau VI (1967), elegit Papa el 16.10.1978, als 58 anys, i que va morir a Roma el 2 d’abril de 2005.
És el tercer més llarg pontificat de tota la història, amb escrits i encícliques molt importants, més la promulgació del nou Codi de Dret Canònic, el Catecisme de l’Església, la Reforma de la Cúria i del Cònclave, i la creació d’un nou misteri del Rosari. Als tres anys de pontificat sofrí un terrible atemptat (13.5.1981) i perdonà l’autor. Convocà l’oració interreligiosa per la pau a Assís (1986), ajudà Solidarnosc i l’alliberament del comunisme (1989), aixecà la seva veu contra la guerra d’Iraq, visità la sinagoga de Roma, Terra Santa i els països musulmans. Convocà les Jornades Mundials de la Joventut, el gran Jubileu de l’any 2000, i féu multitud de viatges, parlà centenars de llengües (entre elles el nostre català) i valorà les cultures minoritàries. Sabé viure amb normalitat les malalties al Gemelli, i l’ancianitat amb xacres. I al final digué: “deixeu-me marxar!“. El seu lema episcopal “Totus tuus”, “Sóc tot vostre… per mitjà de Maria” (expressió de St. Lluís M. Grignion de Montfort), sintetitza la seva vida unida al Crist.

2.- El seu procés de beatificació ràpid però exhaustiu i rigorós, que ha obeït el clam del poble (fem-lo sant de seguida!) ha portat que avui el tinguem ja com a model i intercessor. Certament que el model de santedat és Jesucrist, l’únic mitjancer, i la Verge Maria per gràcia. Els beats i sants són “reflexos” d’aquesta santedat, en un temps, època i circumstàncies diverses. Ells són la radicalització evangèlica d’algun aspecte de la humanitat salvada, i no en tots els camps de la vida humana. Ara el tindrem com a intercessor prop de Déu. Són belles les paraules premonitòries pronunciades pel Cardenal Ratzinger a l’homilia de les seves exèquies: “Podem estar segurs que el nostre estimat Papa està ara a la finestra de la casa del Pare, ens veu i ens beneeix“.

3.- Fou un “gran” apòstol de la fe. Pastor zelós i generós, que “va confirmar la fe dels germans” (Lc 22,32) i Apòstol de Jesucrist. Valent defensor de la Veritat enfront d’ideologies que destrueixen la vida, la família i la persona humana, amb els seus valors i dignitat (nazisme, comunisme, terrorisme, capitalisme salvatge…). Sempre portador d’esperança a les persones i al món. Treballador incansable per la pau, pels drets de les persones i dels pobles. Visqué amb confiança la malaltia, la vellesa i la creu. I ens ensenyà l’amor tendre i filial de la Verge Maria. Home de fe coherent i d’autenticitat, sempre lliure, que ara se’ns presenta més gran que els clarobscurs que també ell visqué, com tota persona feble i temporal. Estimà l’Església, la seva comunió i unitat, i ens la féu estimar, especialment als joves, fent visible al món d’avui la bellesa de la fe catòlica. Beat Joan Pau II, pregueu per nosaltres!
Compartir