La primera ponència de la sessió del matí fou a càrrec del Dr. Lluís Duch, que parlar d’“El diàleg entre cultures. Límits i possibilitats”. Partint de la constatació de la creixent globalització cultural de les darreres dècades, i de com aquest fenomen obliga a repensar de nou el concepte d’identitat i la relació entre identitat i cultura, el P. Duch conclogué que, per la pròpia condició humana finita, “des d’una perspectiva antropològica, la realitat última de l’ésser humà no es pot copsar adequadament ni per mitjà de cap particularisme social, polític, religiós o econòmic ni tampoc amb el concurs d’un pretès universalisme, el qual, paradoxalment, mai no podrà deixar de ser una forma ben concreta de particularisme, atès que mai no podrà eludir els beneficis i els límits d’una articulació cultural concreta”.
Va cloure la sessió del matí el Sr. Vicenç Villatoro amb una ponència titulada “La plaça és de tots. Conviure en la diversitat”. El Director de l’Institut Ramon Llull va desenvolupar la idea que “en les societats actuals necessitem més que mai compartir unes regles de joc que permetin la convivència de tots i al mateix tremps acceptar que hi haurà coses no compartides, vision, actituds i referències diferents. En una mateixa societat hi conviuran i hi hauran de conviure persones, famílies i comunitats amb religions diverses o amb actituds diverses davant el fet religiós. Aquestes persones acudiran a la plaça pública, al lloc on es fixen les lleis i les normes de conducta, al lloc de les coses compartides, amb el seu propi bagatge i el seu propi punt de vista, de manera que és en aquesta plaça pública compartida on s’ha de produir un diàleg sense imposicions, respectuós amb l’altre, organitzat a través de criteris civils i de normes consensuades. La religió no podrà presidir la plaça pública i esdevenir l’única norma de conducta universal. Però les persones han de poder accedir a la plaça pública amb les seves conviccions religioses, sense haver-les d’amagar ni haver-hi de renunciar. No hem de fingir que tots som el mateix per tal de poder conviure; però tampoc no hem d’arribar a l’extrem d’haver de trencar la convivència per tal de poder continuar essent diferents”.
La Càtedra de Pensament Cristià continuà a la tarda amb la intervenció del Dr. Francesc Torralba, que parlà de “Criteris ètics per a viure en la diversitat: dignitat, llibertat i fraternitat”. La ponència del Dr. Torralba partí del principi que “la diversitat és positiva, embelleix la realitat”, i per tant cal potenciar-la malgrat això pugui comportar de vegades problemes de convivència entre persones que defensen sistemes de creences distints. Superar aquests problemes implica identificar les condicions de possibilitat mínimes per construir una convivència pacífica, i alhora deconstruir els tòpics i prejudicis amb què sovint ens apropem inicialment a l’altre. “Els prejudicis acaben essent mecanismes d’aïllament”, diu el Dr. Torralba, que ens empobreixen tant a escala social com a escala individual. Cal, doncs, identificar i reconèixer d’entrada els propis prejudicis per adonar-se que no tenen cap fonament científic sinó que, ben al contrari, es basen en una inèrcia d’irracionalitat que cal trencar. Cal adonar-nos, afegeix el Dr. Torralba, que la relació amb l’altre és una experiència alliçonadora perquè ens obre un món nou, un sistema de creences nou que ens permet ampliar la ment i ens ofereix l’oportunitat de créixer, fins i tot en els casos en què aquesta relació ens pot violentar o espantar en un primer moment.
Clogué aquesta sessió de la Càtedra l’Arquebisbe i Copríncep, agraint als ponents les seves profundes i interessants reflexions que foren dialogades amb el públic assistent, i recordant que pròximament seran recollides per escrit i publicades en llengua catalana i castellana. I agraí sincerament que un any més el Comú de Sant Julià hagués estat tan generós amb l’acollida i la cessió de les instal·lacions.
