Durant tota la seva vida, el seu lema de seguiment de Jesucrist fou: “Estimar-te i servir-te sempre i en tot“. Amb aquestes paraules expressava clarament que la seva vida estava completament orientada cap a Déu, i per amor d’Ell, envers el servei concret i generós dels germans necessitats, en qualsevol lloc i circumstància. La seva acció i el seu compromís estigueren plenament arrelats en l’amor de Déu i floriren amb abundància envers els germans, i per això també avui la figura d’aquesta religiosa catalana del segle XIX ens interpel·la i esperona a tots nosaltres, homes i dones del segle XXI, immergits en l’era digital. Perquè l’amor rebut i donat no és només un llenguatge que traspassa les fronteres de l’espai i del temps, sinó que sobretot és un do que ve de Déu i que ens condueix cap a Ell, i per això és etern.
La Mare Janer va experimentar íntimament Déu com a font de l’amor a través de la contemplació i del seguiment de la persona de Jesucrist. Com Ell, que «no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per tothom» (Mc 10,45), la nova beata escollí el camí del servei humil i silenciós al proïsme per donar testimoni de la proximitat amorosa de Déu. En els infants, els malalts i els més necessitats, hi descobrí una presència especial del Fill de Déu encarnat, i s’abocà al seu servei perquè havia entès que, si es donava als pobres i als més petits, com Jesús va fer, Déu es donaria totalment a ella i faria a fons l’experiència de ser filla de Déu.
Anna Maria Janer se sabia estimada per Déu i volia estimar-lo. I coneixia el manament rebut de Jesús: «Qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4,21). La seva consagració a Déu com a esposa de Crist es materialitzà visiblement en la seva generosa entrega als germans des dels vots religiosos de castedat, pobresa i obediència. Les Constitucions de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell descriuen la seva radicalitat evangèlica amb aquestes paraules: «Jesucrist és per a Anna Maria Janer l’ideal suprem de la seva vida i la raó de la seva donació als altres. La seva caritat, feta servei als necessitats, veient en ells la imatge de Jesucrist, és signe autèntic del seu amor a Déu, que creix i s’enforteix per la recerca i el compliment de la voluntat divina» (Constitucions n. 4).
En els difícils temps de les lluites entre liberals i tradicionalistes, de guerres carlines i revolucions a Catalunya i a tot Espanya, es prodigà envers tots sense distinció, fossin del bàndol que fossin: «Jo recullo tots els qui tenen necessitat i estan ferits», deia. I seguint l’exemple de sant Pau (cf. 1Co 9,22), exhortava les seves filles espirituals a fer-se «totes a tots com Jesucrist ens ho ensenya».
La caritat cristiana, doncs, fou el centre vital de l’obra de servei impulsada per Anna Maria Janer. Una caritat tendra i maternal, sense escarafalls o grandiloqüències, que troba la manera de fer sempre bé al pròxim, rehabilitant-lo i fent-lo lliure. Que la seva beatificació ens ajudi a tots nosaltres a revifar el nostre amor cap a als germans i cap a Déu!