El dia 16 de desembre a la casa d’espiritualitat del St. Crist de Balaguer va tenir lloc el recés d’Advent preparació del Nadal per a preveres i diaques de l’església d’Urgell que fou predicat pel Sr. Bisbe diocesà Mons. Josep-Lluís Serrano. Hi va assistir la pràctica totalitat dels preveres i diaques de la Diòcesi i també el Bisbe emèrit. Fou un dia d’espiritualitat i fraternitat sacerdotal on Mons. Serrano animà a retornar al primer amor del do rebut en la vocació per agrair el do de ser prevere, diaca, bisbe, al servei de la missió de portar Jesucrist al nostre poble. El Sr. Bisbe centrà en seu recés en la teologia mística de Sant Joan de la Creu, del qual celebràvem la seva festa el 14 de desembre, i a qui el 2026 celebrarem el tercer centenari del seu naixement i el primer centenari de la seva proclamació com a Doctor de l’Església. El Sr. Bisbe va glossar la teologia espiritual de la cançó 28 del Càntic espiritual de Sant Joan de la Creu: “Mi alma se ha empleado y todo mi caudal en su servicio; ya no guardo ganado, ni ya tengo otro oficio, que ya sólo en amar es mi ejercicio”. En la cançó, comprenem que res no es realitza com un assoliment merament personal. La persona, l’estimada, viu totalment lliurada al servei de l’Estimat, «ànima i cos i potències i tota la seva habilitat emprada al servei del seu Espòs». És a dir, la gràcia ha irromput de tal manera en la criatura, que ja no hi ha espai per pensar en ella mateixa, ni en els seus propis gustos, ni en els seus interessos personals. Tot l’ésser s’ha centrat en “l’exercici d’amor”; tot l’esforç s’orienta cap a allò que agrada a Déu i l’assembla a Ell, essent això sempre fruit de la gràcia.
Al final de la seva meditació el Sr. Bisbe animà a que aquesta cançó del Cantic espiritual de Sant Joan pogués ajudar als preveres i diaques a trobar-se amb Déu, amb un mateix i així poder-se trobar amb els germans de les comunitats cristianes a les quals serveixen i va oferir 5 reflexions finals a partir de la cançó 28:
1/. La meva ànima s’ha emprat. Observar com Jesús va entregar tota la seva ànima: memòria, enteniment i voluntat per servir la voluntat del Pare. Com emprem la nostra ànima?
2/. Todo mi caudal. S’entén la part sensitiva de l’anima, els afectes, sentits, gustos, desitjos. Encaminar aquest caudal de la nostra vida, perquè quan baixi ple de d’aigua puguem encaminar-lo cap a la immensitat d’un mar ple de vida.
3/. Ya no guardo ganado. Significa que ja no segueixo els meus gustos i plaers siguin sensibles o siguin de prestigi i de honra.
4/. Ya no tengo otro oficio. Com visc el ser prevere, el ser diaca, un ofici que em va sortir de mi mateix per identificar-me amb el Crist?
5/. Que ya sólo en amar es mi ejercicio. Tota la part sensitiva i espiritual de la persona humana queda entregada a l’amor, tot el que faig amb amor i tot el que puc sofrir amb gust d’amor. En els moments de dificultats com vivim aquesta entrega sensible que no es agraïda o bé no es agradable?
Després de la meditació del Sr. Bisbe va tenir lloc l’exposició del Santíssim Sagrament i un temps de pregària personal així com un espai per a poder rebre el sagrament de la reconciliació. El recés va cloure amb la benedicció amb el Santíssim Sagrament per part del Sr. Bisbe i un dinar de germanor que fou celebració avançada de la festa del naixement de Cist que ja s’atansa.
