Som dins la Setmana de pregària per la Unitat dels cristians. Una causa que cal continuar enfortint, per més que posi a prova la nostra confiança perquè els fruits es fan esperar, no depenen de nosaltres. Ens ha de bastar saber que Jesús pregà per la unitat en el darrer sopar, i la seva pregària està viva: “Que tots siguin u, com Vós Pare esteu en mi i jo en Vós… perquè el món cregui” (Jo 17,21).
El Concili Provincial Tarraconense de 1995 recomanava que, “es procuri fomentar i revitalitzar el diàleg ecumènic amb les altres confessions cristianes del nostre país tant a nivell diocesà com interdiocesà. Que es doni més importància a la formació ecumènica i que, tant en els centres teològics com en les catequesis de les comunitats, s’estudiïn els principis catòlics de l’ecumenisme d’acord amb el Vaticà II i amb els documents posteriors. A un altre nivell, que es fomenti el diàleg interreligiós, especialment amb les altres religions presents a Catalunya” (res. 127). Tot un programa de treball espiritual i pastoral, que anirem portant endavant al Bisbat i a les diverses parròquies on hi ha relació amb altres confessions cristianes. Caldrà enfondir en les nostres arrels espirituals per retrobar-nos en Crist, i ens acostarem vers la unitat. Conversió, pregària, misericòrdia, caritat… Això és l’ecumenisme espiritual.
A un nivell més universal, hem de demanar que l’Esperit Sant ens ajudi a saber acollir les reflexions del Papa Francesc, deixant-nos interpel·lar per la sang dels màrtirs cristians, per l’ecumenisme de la sang. Actualment a l’Orient Mitjà, a Àfrica, en tants llocs, quants cristians són morts! No els pregunten si són pentecostals, luterans, calvinistes, anglicans, catòlics o ortodoxos… Els maten perquè creuen en Crist. Aquest és l’ecumenisme de la sang. Els sofriments patits pels cristians en els últims decennis també han portat una contribució única i inestimable a la causa de la unitat entre els deixebles de Crist. Com en l’Església antiga la sang dels màrtirs es va convertir en llavor de nous cristians, així en els nostres dies la sang de molts cristians s’ha convertit en llavor de la unitat. L’ecumenisme del sofriment, l’ecumenisme del martiri, és un fort reclam a caminar per la senda de la reconciliació entre les Esglésies, amb decisió i confiat abandó en l’acció de l’Esperit Sant. Així és farà realment present la misericòrdia del nostre Pare celestial i ens farà més compassius. Per als perseguidors, nosaltres no estem dividits, no som luterans, ortodoxos, evangèlics, o catòlics… Per als perseguidors, simplement som cristians. No els interessa una altra cosa. És l’ecumenisme de la sang que es viu avui.
El lema per a la Setmana de pregària per la Unitat dels cristians d’aquest 2016 és: “Proclameu la grandesa del Senyor (cf.1Pe 2,9)”. Els cristians constituïm un poble sant cridat a reconèixer i proclamar la grandesa, les gestes, la lloança d’Aquell que ens ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. Units als cristians de totes les denominacions, en aquesta Setmana, tot pregant, sofrint i estimant units, manifestem el nostre agraïment al Déu que en Jesucrist ens ha constituït com a poble sacerdotal amb una lloança que no afegeix res a la grandesa del Senyor, certament, però que a nosaltres sí que ens millora. Cercant i promovent la unitat, proclamant la grandesa del Senyor, caminem cap a la bona direcció de trobar-nos en Déu que és qui ens uneix.