A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell la celebració de la Passió del Senyor va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Vicari General i Rector de la Parròquia, el diaca Mn. Antoni Serra, els sacerdots de la ciutat, els seminaristes, i el poble fidel.
A la seva homilia, Mons. Vives, va comentar el text de la Passió segons St. Joan proclamada (Jo 18,1-19,42). L’Arquebisbe subratllà dos aspectes fonamentalment del text de la Paraula de Déu: en primer lloc, la sèrie de personatges anònims, dels quals no en coneixem el nom, però que ajuden Jesús al llarg de la seva passió: com Verònica (nom genèric, la que rep la imatge del rostre del Senyor), l’“altre deixeble” que junt amb Simó Pere, seguien Jesús; el “deixeble que Jesús estimava”, que està al costat de Maria, al peu de la creu, quan Jesús mor; el Cireneu; Josep d’Aratea; el bon lladre…
El relat de la passió mostra com sempre hi ha gent bona, àdgic en els moments més dolorosos i difícils, que ajuden i estan al costat de Crist i no l’abandonen. En aquest sentit animà els fidels a no abandonar mai el Senyor i a contemplar i agrair davant la Creu de Jesús la nostra missió rebuda. Animà els fidels a viure el sentit de la mort del Senyor, tal com Ell la va transformar, expressió del seu amor total i incondicional, i la seva redempció de la humanitat perduda en el pecat i la mort. “Amb la seva mort la nostra mort fou vençuda, i amb la seva Resurrecció ens ha retornat la vida”.
El segon aspecte que l’Arquebisbe glossà en la seva homilia foren les 7 paraules del Senyor Jesús a la Creu, fent-ne de cadascuna d’elles una breu “lectio divina”: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan (Lluc, 23:34): T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís (Lluc, 23:43); Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare (Joan, 19: 26-27); Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?. (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34); Tinc set. (Joan, 19: 28); Tot s’ha complert (Joan, 19: 30) i Pare, confio el meu alè a les vostres mans (Lluc, 23: 46).
El text de la Passió segons Sant Joan fou un moment particularment important i central de la celebració litúrgica a la Catedral, que l’Arquebisbe remarcà en la seva exhortació, recordant com n’era d’impressionant aquesta lectura a l’Església Mare de Jerusalem. Ja ho relata la peregrina Egèria al segle IV. També va tenir un record pels cristians perseguits, i pels Sants Llocs de Terra Santa, pels quals es fa la col·lecta en aquest dia; i pels qui particularment s’uneixen a la Creu del Senyor: els malalts, els presos, els marginats, els ancians que viuen en la solitud, i, especialment, enguany, els qui viuen l’horror de la guerra a Ucraïna o a tants altres llocs del món.
