1.
És Nadal, i tot el món gira els ulls i els cors vers Betlem, la més petita de les viles de Judà, com diu la Bíblia, però la ciutat on va néixer Jesús, el Crist, el Salvador de tota la humanitat. Tots aquests dies ho cantem i ho celebrem. Jo ho he fet aquests dies passats a l’Escola Ntra. Sra. de Meritxell que compleix els seus 40 anys d’existència, i és una institució sorgida de la societat que honora el nostre país, com també ho he celebrat a les diverses escoles d’Andorra la Vella, a les residències d’ancians, al Centre penitenciari de La Comella, ahir mateix… i ara amb tots Vostès, representants de tot el Principat. Ens desitgem els uns als altres, Bon Nadal i un feliç inici de l’Any 2010 del naixement de Crist.
Recollint unes paraules del Papa Benet XVI, podem reconèixer que hi ha un designi diví de pau per a la humanitat, de la pau messiànica, per la qual Betlem és també una ciutat-símbol de la pau, a Terra Santa i al món sencer. Lamentablement, en els nostres temps, ella no representa una pau assolida i estable, sinó una pau buscada i esperada amb ànsies. Déu, però, mai no es resigna a aquest estat de les coses, i per això també en aquest any, a Betlem i al món sencer, es renovarà el misteri del Nadal, “profecia de pau per a tots els homes”, que compromet els cristians a fer-se pas enmig del tancament, els drames humans, sovint poc coneguts o amagats, i enmig de conflictes del context en què vivim, amb els sentiments de Jesús, per ser en tot lloc, instruments i missatgers de pau, per portar amor on hi hagi odi, perdó on hi hagi ofensa, alegria on hi hagi tristesa i veritat on hi hagi error, segons les belles expressions de la coneguda pregària de Sant Francesc, el pobre cantor de la pau i l’iniciador dels pessebres.
Benvolguts, aquesta recepció tradicional em dóna l’oportunitat joiosa de felicitar els representants dels poders públics andorrans i tot el Poble Andorrà amb motiu del Nadal i de l’Any Nou que està a punt d’arribar.
En primer lloc les Autoritats del Consell General i del Govern, renovats aquest any per l’elecció popular en el marc de les regles de la democràcia que regeixen les institucions del Principat.
Una salutació també als representats del Consell Superior de la Justícia, que vetllen per l’exercici d’una funció fonamental en la salvaguarda del dret i de les llibertats.
També em plau trobar-me una vegada més amb els representants dels Comuns, que atenen tan properament les realitats de cada comunitat parroquial. En les meves visites pastorals puc constatar la labor en profunditat que duu a terme cadascun dels Comuns.
Celebro igualment la presència de tants representants de la societat civil, d’àmbit econòmic, empresarial, sindical, cultural, que constitueixen el teixit bàsic de la vida del País, i la seva riquesa.
A tots, Santes festes de Nadal i un feliç i renovat Any Nou!
2.
Aquest Nadal en temps de crisi ha d’esdevenir un Nadal d’amor i de solidaritat, de compartir i d’ajudar-nos entre tots. Som un Estat “social”, com diu l’article primer de la nostra Constitució.
Davant el problema que es va allargant de la crisi econòmica, que afecta ja moltes famílies a Andorra mateix, i sobretot entre els països veïns i a tot el món, ens convé captar la necessitat d’un compromís “social” decidit per sortir de la crisi, sabent que és prioritària la conversió del cor per obtenir els canvis socials. En el moment de crisi que patim és imprescindible el concurs de tots, dels poders públics i de totes les forces socials, per a obrir el País a nous horitzons de progrés i de prosperitat. Amb la col•laboració de tots i amb alçada de mires es poden trobar els punts de necessària convergència en la recerca dels objectius més urgents i convenients per al País, tant en el seu interior com a l’exterior.
En aquest sentit, és necessari prendre consciència del patiment dels nostres conciutadans més afectats per la crisi i de mostrar envers ells un compromís solidari. Hem de reconèixer la urgència de discernir sobre les decisions a prendre, així com fomentar la responsabilitat de tots envers el bé comú i cap a les persones i els col•lectius més afectats per aquesta situació. Igualment hem de fomentar actituds solidàries per compartir en aquesta conjuntura i col.laborar lleialment amb altres institucions i organitzacions socials sempre a favor de les víctimes de la crisi.
L’espectacle de les persones que pateixen ha de tocar el nostre cor de creients i de persones de bona voluntat. Déu mateix ens empeny en el nostre interior a alleujar la misèria. Crec que ens hauríem de proposar impulsar un nou dinamisme empresarial i laboral que ens comprometi tots, a favor d’un treball just i repartit, que sigui expressió de la dignitat essencial de tot home i tota dona.
Hauríem d’aspirar a un desenvolupament integral, que requereix una renovació ètica de la vida social i econòmica, i promoure un nou compromís amb els pobres que en un món globalitzat pateixen la pitjor part de la crisi. Per això cal seguir lluitant contra la pobresa, com a exigència de la caritat, i aprendre sempre millor a redistribuir amb justícia els beneficis.
Podem aprofitar la crisi com una bona ocasió de discerniment i d’actuació esperançada per a cada un de nosaltres, per als responsables públics i per a les institucions de la vida andorrana, que poden contribuir a una sortida de les dificultats i, sobretot, de prendre els més alts imperatius ètics com a referència verificadora de les nostres actituds i comportaments.
Desitjo agrair a les institucions de caritat i de solidaritat d’Andorra el seu gran treball en aquest àmbit i animar-los a seguir en aquesta lògica del do i de la gratuïtat com a expressió de fraternitat. Igualment la sensibilitat que percebo en els Comuns i en el Govern i el Consell, que ens esperona tots de cara a fer una Andorra justa i fraterna.
3.
En aquest acte nadalenc és obligada la memòria dels que durant el darrer any ens han deixat.
3.1.
En primer lloc les víctimes del pont dels Dos Valires a La Massana ocorregut el dia 7 de novembre proppassat. Eren 5 persones, cinc amics, un ja era ciutadà andorrà i quatre eren ciutadans portuguesos; tots obrers de la construcció, com tants que han fet gran el nostre País Andorrà. Portugal i Andorra que tenen tants llaços en comú, hem fet dol i ho notarem més en aquestes festes de Nadal. Quan un treballador mor o es fereix en el lloc de treball, tot el món laboral, tot el món, pateix i se’n ressent. El que a uns afecta, ens afecta a tots.
Per això reitero avui a les seves famílies, en nom de tots, la nostra profunda solidaritat i proximitat espiritual amb tots els afectats per aquell tràgic accident. El poble andorrà fou solidari amb tots els afectats. I aquesta solidaritat ha de continuar sempre. Vull recordar i agrair de nou, en aquest moment, els grans esforços que han fet des del primer moment: el Govern i el Consell general amb els Comuns, els valents Cossos de Bombers, la Policia, el SUM, la Creu Roja…; els metges i personal sanitari de l’Hospital Ntra. Sra. de Meritxell, les empreses i els mateixos companys treballadors, tants i tants andorrans i residents que vam seguir la tragèdia amb consternació, amb llàgrimes i amb dolor, amb pregària i comunió de sentiments. Aquests dies tots vam ser portuguesos, i en aquestes festes ho serem igualment. Que sempre sigui visible i ferma la germanor entre tots els andorrans per construir junts, entre tots, una societat unida i en pau, i per fer d’Andorra una pàtria comuna, un poble pròsper, just i pacífic.
3.2.
Així mateix el proppassat dia 11 d’octubre moria el qui durant 32 anys havia estat el Bisbe i Copríncep de tots els Andorrans, Mons. Joan Martí i Alanis. Continuo pensant el que ja vaig dir a les seves exèquies, que va ser un home molt bo, un gran creient, un home de cultura, un Bisbe fidel, i un Copríncep savi i entregat al seu poble.
Tots ho sabeu, l’Arquebisbe Joan fou un gran creient; sense exageracions, a la catalana, a la modesta, a la sincera, a l’autèntica, ho sabeu tots prou bé.
I fou un home de cultura, que va estimar la llengua i la cultura catalanes. Un gran humanista que ja abans i després de rebre l’episcopat treballà pel seu País, Catalunya, i per Andorra, el seu nou País. Coneixedor de les llengües clàssiques, i diplomat en filologia anglesa i francesa. Amant de les arts, de la pintura en especial. Un home atent als signes del temps per poder-hi respondre fins al final, fins al darrer moment.
Un home d’Església, que va aplicar amb prudència i caritat pastoral l’esperit i la lletra del Concili Vaticà II a la Diòcesi d’Urgell, acollint i plasmant en institucions noves aquell esperit renovador del Concili.
I un home d’Estat, que va saber compaginar la seva dedicació com a Bisbe i acompanyar un país, servint-lo molts i molts anys, com a Copríncep episcopal. Primer va exercir tots els poders conjuntament amb el Copríncep francès, amb prudència i generositat, amb total disponibilitat i servei, anant al davant del procés constitucional amb el Copríncep francès, especialment amb S. E. François Mitterrand, com també amb el Consell General de les Valls i amb les persones que van intuir aquell gran moment històric, únic, que passava pel Principat d’Andorra. Ell, doncs, va poder culminar la Constitució Andorrana, i n’estava ben cofoi, amb l’aprovació i l’acceptació del poble andorrà en el referèndum de 1993. Ara és far que il•lumina els temps actuals.
Que Déu li doni el repòs etern a la seva companyia. I vulgui intercedir per nosaltres i pel nostre Principat d’Andorra.
4.
Bon Nadal a tots!
Amb el desig que sigui realitat el que diu el Preàmbul de la nostra Constitució: “que el lema “virtus, unita fortior”, que ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de més de set-cents anys d’història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans”.
Que el Nadal de Jesucrist ens ompli de benediccions. Aquest Nadal, ha de ser un Nadal plenament solidari. Els meus millors desitjos, doncs, per al Nadal i un Any Nou ple de prosperitat, per a tots Vostès i les seves famílies, les Institucions i entitats que Vostès representen, els qui segueixen aquest acte a través de la ràdio o la televisió, i tot el poble andorrà.
Sant i joiós Nadal a tots! I Visca Andorra!