L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va oferir el dia 19 de desembre al migdia, al Palau Episcopal, la tradicional recepció de Nadal a les Autoritats i al Poble d’Andorra.
A la recepció hi van assitir els representants de les principals institucions públiques del Principat, encapçalats pel Cap del Govern, M. I. Sr. Antoni Martí; el Síndic General, M. I. Sr. Vicenç Mateu i la Subsíndica, M. I. Sra. Monica Bonell; el President del Tribunal Constitucional, M. I. Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona; el Vicepresident del Tribunal Superior de la Justícia, M.I. Sr. Jaume Sansa; els presidents dels Grups Parlamentaris al Consell General, els Ambaixadors d’Espanya i França, així com el Gabinet ministerial i una àmplia representació dels Comuns de les diferents Parròquies, encapçalada pel Cònsol Major de Canillo.
També hi van estar presents el Secretari de la Representació Personal del Copríncep Francès, els màxims representants de la Cúria diocesana, regidors de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, i un gran nombre de personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes, així com els Ambaixadors residents a Andorra.
Tot seguit us oferim el text íntegre del Discurs del Copríncep Episcopal:
Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra
19 de desembre de 2013
Bon Nadal a tots! I el meu agraïment per haver respost a la invitació de retrobar-nos en aquest palau episcopal centenari, signe de les tradicions andorranes més nobles i estimades, com la “quèstia”, i emblema de l’estima del poble andorrà pels seus “Prínceps defensors”, institució mil•lenària que ha anat evolucionant fins a la Constitució democràtica de la qual n’estem celebrant el seu vintè aniversari en aquest any.
Un any més, ens podem retrobar, quan ja és molt a prop la festa del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el Príncep de la Pau. I intercanviem salutacions i bons desitjos de pau i benestar.
Enguany m’agrada que la meva felicitació nadalenca al país s’inspiri en el gran valor moral i religiós de la fraternitat. És aquest valor el que també ha triat el nostre nou Papa Francesc, per enviar al món en el seu primer Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau del primer de gener. El nostre nou Papa ha renovat esplèndidament, des de la seva senzillesa i proximitat, la institució del Romà Pontífex, i vol desitjar a tothom una vida plena i feliç. Ell destaca que aquesta vida plena té un element essencial, la fraternitat: veure els altres no com a enemics o contrincants, sinó com a germans als quals cal acollir i estimar. Sense veure l’altre com a germà, és impossible que tinguem una societat justa, i una pau estable i duradora.
Tos els ciutadans d’Andorra estem cridats a construir una comunitat formada per germans que s’acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres. Que no ens passés que caiguéssim en el que el Papa Francesc denuncià, des de l’illa de Lampedusa, aquest lloc de dolor i de mort, entrada a l’ Europa dels drets humans, que sovint tanca les portes als emigrants i als fugitius de les opressions del món d’avui. El Papa denuncia que hem globalitzat la indiferència, i ens hem habituat al sofriment dels altres, tancant-nos en nosaltres mateixos.
És veritat que les noves tecnologies, que la globalització que creix avui en el món té un punt molt positiu ja que ens apropa als altres però, de fet, no ens fa germans. Les nombroses situacions de desigualtat, pobresa i injustícia que hi ha en el nostre món revelen no només una profunda falta de fraternitat, sinó la mancança, i a vegades l’absència, d’una cultura de la solidaritat. L’individualisme, l’egocentrisme i el consumisme materialista debiliten els llaços socials i fomenten la mentalitat del “descartar” que porta a l’abandonament dels més febles, dels qui són considerat inútils, siguin vells, nens no nascuts, malalts, persones dependents… No volem veure les injustícies i ens fabriquem teories i ideologies que justifiquin els egoismes més negatius. Ara que el nostre país enforteix els seus lligams amb la Unió Europea ens convé retenir aquest missatge de justícia i de pau, de fidelitat a les nostres arrels i als grans pactes subscrits, d’amor a la família i a les seves tradicions.
Nadal ha de significar fer lloc per a aquesta crida a la fraternitat, a la preocupació pels germans. Estem cridats a la fraternitat, però podem caure en l’egoisme. És precisament l’egoisme el que hi ha en el fons de tantes guerres i injustícies que en aquestes festes de Nadal encara ens apareixen com a més tràgiques i injustes: molts homes i dones moren a mans de germans que no saben reconèixer-se com a tals, és a dir com a éssers fets per a la reciprocitat, per la comunió i per al do, amb una dignitat inalienable i que tots hem de respectar i promoure.
En l’antiga saviesa andorrana, recopilada per Antoni Fiter i Rossell, hi trobem una gran divisa per a tots els andorrans que volem ser fidels a les nostres arrels i tradicions. Diu la Màxima 19ª del Manual Digest: “Desvetllar-se en que los Pobles no se arraigen Vandos, y Enemistats, antes be reduir a tots a una Santa y Cristiana Pau”. S’adiu amb el que el Papa Francesc acaba de dir: “La fraternitat és el fonament i el camí per a la pau.” No només entre les persones, sinó també entre les nacions, ha de regnar un esperit de fraternitat, sense deixar-se portar per l'”afany de guany” o per la “set de poder”.
També en aquest Nadal, immersos com estem encara en una crisi econòmica de grans proporcions, de la qual també Andorra se’n ressent, voldria remarcar que la fraternitat és la premissa per vèncer la pobresa. I que aniria bé redescobrir la fraternitat en l’economia. El fet que les crisis econòmiques se succeeixin una darrere l’altra, hauria de portar a les oportunes revisions dels models de desenvolupament econòmic i a un canvi en els estils de vida. Un canvi que reclama cessions, renúncies, perdre perquè el conjunt guanyi, aportar amb justesa al bé comú perquè pugui ser redistribuït amb justícia.
També deu ser cert que la crisi actual, amb greus conseqüències per a la vida de les persones, pot ser una ocasió propícia per a recuperar les virtuts de la prudència, de la temprança, de la justícia i de la fortalesa. Virtus, unita fortior. Aquestes virtuts ens poden ajudar a superar els moments difícils i redescobrir els vincles fraterns que ens uneixen els uns als altres. Es necessita una conversió dels cors que permeti a cadascú reconèixer en l’altre un germà del qual preocupar-se’n i amb el qual col•laborar per construir una vida plena per a tots.
Les justes ambicions de les persones, sobretot si són infants i joves, no es poden frustrar i ultratjar; no es pot defraudar l’esperança de poder realitzar-les i entre tots els andorrans ens hem de fer capaços de preparar un futur amb esperança per als nostres joves. Hem d’educar i ens hem d’educar a no considerar el proïsme com un enemic o un adversari al qual eliminar.
Finalment la fraternitat genera pau social, crea equilibri entre llibertat i justícia, entre responsabilitat personal i solidaritat, entre el bé dels individus i el bé comú. I una comunitat política ha d’afavorir tot això amb transparència i responsabilitat.
Siguem fidels al que ens reclama el Manual Digest, que “no se arraigen Vandos y Enemistats, antes bé reduir a tots a una Santa y Cristiana Pau”. El necessari realisme de la política i de l’economia no pot reduir-se a un tecnicisme privat d’ideals, ignorant la dimensió transcendent de l’home. Quan falta aquesta obertura a Déu i a les seves lleis morals, quan pretenem dir nosaltres el que està bé i el que està malament, tota activitat humana es torna més pobra i les persones queden reduïdes a objectes d’explotació. Només si accepten moure’s en l’ampli espai assegurat per aquesta obertura al Creador, que estima cada home i a cada dona, la política i l’economia aconseguiran estructurar-se sobre la base d’un autèntic esperit de caritat fraterna i podran ser instruments eficaços de desenvolupament humà integral i de pau social duradora.
Acabem d’acomiadar un gran President de la República de Sudàfrica, Nelson Mandela, conegut al seu país, com a Madiba. El primer President negre del seu país, que exercí la presidència de 1994 al 1999, i fou Premi Nobel de la Pau el 1993; incansable lluitador per la llibertat i símbol carismàtic de l’abolició de l’apartheid i de la unitat de tota la Nació Sudafricana. Ell va demostrar que la pau era possible, que no era una utopia sinó un bé concret que ve de Déu i que podem contribuir a edificar-la gràcies al nostre esforç personal i solidari. Ell ha estat una de les personalitats inoblidables del segle XX i un d’aquests escassos polítics sobre els quals pràcticament ha existit una admiració global. Durant els seus 27 anys de captiveri a la presó de Robben Island, davant de Ciutat del Cap, Mandela no va deixar de participar en la causa de l’alliberament negre, convertint-se en la figura més coneguda en la lluita contra el racisme. Mandela va posar en marxa la política de reconciliació nacional, guanyant per a aquesta causa, a poc a poc, tots els estaments del poder blanc. Mandela, conegut familiarment com Madiba, l’apel•latiu dels savis de la seva tribu, va preferir triar el perdó abans que la venjança i va treballar per la integració entre negres i blancs, i per la pacificació del país abans que deixar-se portar pel revengisme, cosa que va causar l’enorme sorpresa dels antics opressors. Com va declarar després de sortir de la presó : “d’una desmesurada catàstrofe humana ha de néixer una societat de la qual la humanitat se’n senti orgullosa”. I ens va demostrar la força immensa de la reconciliació, el poder de la fraternitat.
Guardem el seu exemple en els nostres cors i extraiem-ne lliçons de vida personal, institucional i política per al nostre Principat, i sobretot per a la nostra vida social andorrana.
És Nadal! Jesús neix i ens ajuda amb el seu exemple en el camí de la fraternitat, la reconciliació i la pau. “Pau als homes i dones de bona voluntat!”
A tots Vostès, a les seves famílies i a tots, els desitjo santes festes de Nadal i Any Nou! Visca Andorra!
+Joan-Enric Vives