Dijous dia 18 d’abril va iniciar-se el Tridu Pasqual a totes les esglésies i comunitats religioses de la Diòcesi d’Urgell, amb la solemne celebració de l’Eucaristia del Dijous Sant o de la Cena del Senyor. A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell va presidir la celebració vespertina l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, concelebrada pels Canonges i els sacerdots de la Ciutat.
Mons. Joan-Enric va posar en relleu en la seva homilia els misteris que se celebren en aquest Dia Sant: la Institució de l’Eucaristia per part del Senyor Jesús, tot celebrant l’Últim Sopar amb els deixebles; el manament de la caritat i l’amor fratern, que ens porta a servir els altres tot rentant-los els peus i la institució del sacerdoci ministerial per voluntat del Senyor, que vol que, a través dels sacerdots, es faci present el seu Amor per tots els homes. L’Arquebisbe animà els fidels a estimar molt l’Eucaristia on pels cristians Jesús es fa present misteriosament però realment sota les espècies eucarístiques del pa i del vi. També subratllà com hem d’agrair el do del ministeri ordenat i de tants i tants sacerdots que aquests dies es multipliquen per portar l’Eucaristia a tots els pobles de la Diòcesi i va exhortar els fidels a estimar-los i acompanyar-los amb la pregària i la fraternitat perquè davant les dificultats del moment actual no es desanimin. Finalment glossà l’actitud creient i agraïda de la jueva convertida al catolicisme, Raïssa Maritain, que sempre donà gràcies a l’Església per tot el que en ella havia trobat especialment els sagraments i la gràcia. L’Església sempre va complir.
Mons. Vives animà els fidels a viure amb intensitat aquest Tridu Pasqual i a tenir-hi presents especialment els pobres, els malalts, els empresonats, els refugiats i tots els qui pateixen en aquests dies.
En acabar, l’Arquebisbe rentà els peus a quatre homes, per significar el servei i l’amor que són el manament nou del Senyor.
La celebració es va cloure amb la senzilla processó amb el Santíssim Sagrament per l’interior de la Catedral fins al Monument i la seva adoració devota.
A la nit, recordant la pregària a l’hort de les Oliveres, molts fidels es van aplegar en moltes Vetlles d’oració i adoració al Senyor rellegint les paraules del Senyor i el Mestre al darrer sopar.
