Dia del Seminari a la Catedral i a la Diòcesi

Tant dins la solemnitat de Sant Josep el dia 19 de març, com al diumenge segon de Quaresma, el dia 20, tota la Diòcesi ha celebrat el Dia del Seminari, enguany amb el lema: “El sacerdot, do de Déu per al món”. S’ha pregat amb intensitat pels actuals 7 seminaristes d’Urgell, i perquè Déu ens enviï les vocacions santes i generoses que tant necessitem per a la continuïtat del presbiteri diocesà. També s’ha reflexionat sobre el valor perenne del ministeri sacerdotal i s’ha recollit ajuda econòmica de les comunitats per al sosteniment del Seminari Diocesà.

L’Arquebisbe d’Urgell tant a l’Eucaristia, el dia de Sant Josep, com a la Catedral el dia 20, on ha presidit l’Eucaristia a les 11 h. ha demanat que tots ens sentim urgits a respondre generosament la crida que Déu ens fa, i a ser coresponsables d’escampar aquesta crida de Déu, com la d’Abraham el nostre pare en la fe. Igualment ha reclamat que tots ajudem els joves a escoltar el Crist, com reclamava l’Evangeli de la transfiguració, perquè seguint -lo es troba la vida. I ha posat l’exemple de St. Francesc Xavier, urgit per St. Ignasi de Loiola a respondre a la radicalitat de la crida evangèlica: “Què en traurà l’home de guanyar tot el món, si perd la seva ànima?”.

Comentant el lema d’enguany, el Sr. Arquebisbe remarcava que els sacerdots són “Dons del Cor de Crist per a l’Església i per al món”, segons Benet XVI, i amb ells, els qui es preparen al sacerdoci. I ha demanat que ens fixem en els sacerdots estimats del nostre presbiteri diocesà, i en els 7 seminaristes d’Urgell així com els de tot el món, que ara es preparen per al ministeri.

Necessitem bons sacerdots que ens prediquin la Paraula, que ens donin els sagraments de Crist, i que ens guiïn cap a Déu amb el testimoniatge coherent i convincent de la seva vida apostòlica. Per això ho demanem amb insistència a l’Amo dels sembrats.

Els homes continuaran tenint necessitat de Déu, a pesar dels avenços tecnològics, i necessitaran dels sacerdots. Ens diu Benet XVI: “Sense Déu la vida es torna buida, i tot resulta insuficient. Déu està viu, i necessita homes que visquin per a Ell i que el portin als altres. Té sentit ser sacerdot: el món mentre existeixi necessita sacerdots i pastors, avui, demà i sempre” (Carta als seminaristes 18.10.2010).

Un capellà és un do immens per al poble de Déu i per a tothom. L’afaiçona la mateixa caritat de Crist, i ell és el primer treballador de la civilització de l’amor que vol fer arribar a tots les cors, a totes les necessitats, a tots els rostres, a totes les edats… a tothom, l’amor de Déu. No és només que el sacerdot sigui portador dels dons de Déu -que ho és- sinó que ell mateix ha estat fet com un do de Déu. I el que podem fer és donar gràcies pels seminaristes i pels sacerdots! Són els portadors d’una gràcia divina que els envaeix i que es difon en els qui troben; són espurnes de la veritat i mans caritatives que acompanyen, sostenen, animen… Són xiprers que fan mirar amunt, cap a Déu… Són cèlibes i són de tots, amb amor tendre i universal. I es deixen “menjar” per tots. Són… “un altre Crist”! I així els hem d’estimar i venerar, malgrat les deficiències que puguin tenir o les febleses que ens mostrin.

Donem gràcies pels sacerdots que hem conegut i que ens han donat un bon exemple, que ens han ajudat en algun moment de la vida… I preguem perquè el Senyor ens continuï enviant bons sacerdots, homes de Déu obedients, pobres i entregats, que prediquin al món amb la seva paraula i la seva vida, que siguin encarnats, autèntics i creïbles!