Tant dins la solemnitat de Sant Josep el dia 19 de març, com al diumenge segon de Quaresma, el dia 20, tota la Diòcesi ha celebrat el Dia del Seminari, enguany amb el lema: “El sacerdot, do de Déu per al món”. S’ha pregat amb intensitat pels actuals 7 seminaristes d’Urgell, i perquè Déu ens enviï les vocacions santes i generoses que tant necessitem per a la continuïtat del presbiteri diocesà. També s’ha reflexionat sobre el valor perenne del ministeri sacerdotal i s’ha recollit ajuda econòmica de les comunitats per al sosteniment del Seminari Diocesà.
Necessitem bons sacerdots que ens prediquin la Paraula, que ens donin els sagraments de Crist, i que ens guiïn cap a Déu amb el testimoniatge coherent i convincent de la seva vida apostòlica. Per això ho demanem amb insistència a l’Amo dels sembrats.
Els homes continuaran tenint necessitat de Déu, a pesar dels avenços tecnològics, i necessitaran dels sacerdots. Ens diu Benet XVI: “Sense Déu la vida es torna buida, i tot resulta insuficient. Déu està viu, i necessita homes que visquin per a Ell i que el portin als altres. Té sentit ser sacerdot: el món mentre existeixi necessita sacerdots i pastors, avui, demà i sempre” (Carta als seminaristes 18.10.2010).
Un capellà és un do immens per al poble de Déu i per a tothom. L’afaiçona la mateixa caritat de Crist, i ell és el primer treballador de la civilització de l’amor que vol fer arribar a tots les cors, a totes les necessitats, a tots els rostres, a totes les edats… a tothom, l’amor de Déu. No és només que el sacerdot sigui portador dels dons de Déu -que ho és- sinó que ell mateix ha estat fet com un do de Déu. I el que podem fer és donar gràcies pels seminaristes i pels sacerdots! Són els portadors d’una gràcia divina que els envaeix i que es difon en els qui troben; són espurnes de la veritat i mans caritatives que acompanyen, sostenen, animen… Són xiprers que fan mirar amunt, cap a Déu… Són cèlibes i són de tots, amb amor tendre i universal. I es deixen “menjar” per tots. Són… “un altre Crist”! I així els hem d’estimar i venerar, malgrat les deficiències que puguin tenir o les febleses que ens mostrin.
Donem gràcies pels sacerdots que hem conegut i que ens han donat un bon exemple, que ens han ajudat en algun moment de la vida… I preguem perquè el Senyor ens continuï enviant bons sacerdots, homes de Déu obedients, pobres i entregats, que prediquin al món amb la seva paraula i la seva vida, que siguin encarnats, autèntics i creïbles!
