De nou arriba la celebració del Dia del Seminari a la nostra diòcesi i a les nostres parròquies. Crec que cal posar, aquest any, especial atenció al lema d’aquesta jornada: “El Seminari, missió de tots”. Realment és així. Tots som conscients d’una mancança gran de sacerdots que ja comencem a notar, però que s’eixamplarà de manera considerable en qüestió de pocs anys. Hi ha nombrosos factors que intervenen en aquesta situació. Però d’on neix aquest desig de dedicar la vida al servei de l’Església, al servei dels germans? D’on brollen les vocacions? De la vida cristiana viscuda en la família, en la parròquia, en l’escola…
Aquests àmbits acompanyen la persona des dels primers passos de la persona en la fe. Una fe viscuda en el cor de la llar desvetlla el desig per dedicar la vida a la gran família de l’Església. Els sacerdots també són persones que se senten cridades a acompanyar els altres en el camí de les seves vides. A estar al costat de la gent en els seus dubtes, alegries, dificultats. Però no hi hauran sacerdots si no hi ha qui els acompanyi. Qui hagi fet camí amb ells. Qui els hagi il·luminat el sentit veritable de les seves vides.
És doncs un lema que ens compromet a tots, a tota la comunitat cristiana. Tots tenim quelcom important a aportar. Tots tenim la missió de fer que, en la nostra societat, la fe segueixi viva i segueixi parlant al cor de tants joves que, malgrat els temps canviïn, volen saber que la seva vida té valor i sentit. Que hi ha algú que els crida pel seu nom.
