La llum de Jesucrist es reflecteix en els sants, els seus amics íntims. Només Déu és Sant, certament, però també és “font de tota santedat” (anàfora II). En la història humana tenim aquells homes i dones que l’Església “canonitza”, que podem estar segurs que han viscut en grau elevat l’amor de Déu, i han quedat “santificats” per Ell, lluminosos per la seva Llum, i justos amb la justícia que han rebut per pura gràcia. Són els “seus” sants, i els “nostres” sants, reflexos en la història, de la santedat de Déu.
El proper diumenge dia 11, a St. Pere del Vaticà, el Sant Pare Benet XVI canonitzarà un sacerdot dominic català, nascut a Gombrèn (Girona) i mort a Vic, el P. Francesc Coll i Guitart (1812-1875), fundador de les Religioses Dominiques de l’Anunciata. També en aquest dia seran canonitzats un jove monjo espanyol, fra Rafael Arnáiz Barón (1911-1938), religiós cistercenc de la Trapa de St. Isidre de Dueñas (Palència), el P. Josep Damià de Veuster (el P. Damià, 1840-1889), apòstol dels leprosos a Molokai, la religiosa francesa Maria de la Creu, Joana Jugan (1792-1879) fundadora de les Germanetes dels pobres, i un arquebisbe polonès de Cracòvia, Segimon Fèlix Felinski (1822-1895) fundador de les Germanes Franciscanes de la Família de Maria. Donem-ne gràcies a Déu!
“Quan l’Església canonitza alguns fidels, és a dir, quan proclama solemnement que aquests fidels han practicat les virtuts en grau heroic i han viscut amb fidelitat a la gràcia de Déu, l’Església reconeix el poder de l’Esperit de santedat que viu en ella i sosté l’esperança dels fidels donant-los models i intercessors. ‘Els sants i les santes sempre han estat font i origen de renovació en els moments més difícils de la història de l’Església’. En efecte, ‘la santedat és la font secreta i la mesura infal•lible de la seva activitat apostòlica i del seu impuls missioner'” (Catecisme 828). Per això tenim confiança en la poderosa ajuda que ens ha de venir d’aquests nous sants i intercessors.
El P. Francesc Coll fou un gran predicador que recorregué tot Catalunya a peu, missionant. Degut a la injusta política d’exclaustració de 1835 hagué de ser sempre un frare dominicà sense convent ni claustre, prevere missioner de Vic, que dedicà tota la vida a expandir la Bona Nova de l’Evangeli pels pobles de Catalunya. Estigué per terres d’Urgell en moltes ocasions, especialment els llocs de més difícil accés. Predicava novenaris, quaresmes i missions populars, redreçant la fe del nostre poble, sempre amb una pobresa austera que corroborava la seva predicació, imitant en tot el Crist i els apòstols. Fou un gran catequista, que sabia exposar de forma convincent i commovedora la fe cristiana. I el 1856 fundà la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata per a l’educació evangelitzadora dels infants dels pobles més necessitats. Nosaltres ens sentim molt agraïts de l’Escola de què són titulars a Guissona.
Unim-nos des d’ara a l’Eucaristia de canonitzacions del diumenge que ve, en la qual jo tindré el goig de concelebrar amb el Sant Pare, i demanem al nou sant català universal, que ens ajudi en la decisiva missió que tenim a Catalunya d’anunciar l’Evangeli amb nou ardor, perquè sigui plenament acollit.
