Sota el lema “Pastors missioners”, celebrem en aquest diumenge de Quaresma el tradicional Dia del Seminari, a prop de la festa de St. Josep, el patró dels nostres seminaristes, els futurs “custodis” de la vida de les comunitats cristianes, des de la total entrega al servei de l’Evangeli i de l’Eucaristia, de la misericòrdia i de l’amor incondicional als pobres i a tothom. Ells seran els “pastors” i alhora els “missioners” que tant necessitem i que es formen inicialment amb un temps de discipulat i de configuració amb Crist en la comunitat apostòlica del Seminari, i posteriorment continuen formant-se com a apòstols del Senyor, en totes les etapes de la vida sacerdotal, en la joventut i primers anys de ministeri, com després en la maduresa, i en l’ancianitat, ja que els sacerdots mai no es jubilen sinó que estan cridats a donar exemple de lliurament a Déu i als germans en totes les etapes de la vida mai no deixen de ser deixebles de Jesús, no deixen mai de seguir-lo”, diu el Papa Francesc.
El Dia del Seminari també ens recorda que hem de presentar de nou la vida com a “vocació” (cf. Papa Francesc “Christus Vivit”, “Crist Viu” cap. 8). Déu ens vol per a alguna cosa més que per ser feliços sols, rics i egoistes; que la vida es viu de veritat donant-la, regalant-la, posant-la al servei del nostre proïsme, a exemple de Jesús. Més enllà d’informar i de fer una necessària col·lecta d’ajuda per donar suport a la formació dels futurs ministres del Senyor, el Dia del Seminari ha de ser una jornada compromesa de pregària d’intercessió plena d’humilitat i confiança. Sense oració no hi haurà vocacions, no s’escoltarà la veu de Déu que crida, no creixerà l’Església, ni els deixebles evangelitzadors. Sense oració no hi haurà formació dels pastors ni discerniment evangèlic. Sense oració, l’Esperit Sant no ens podrà donar els amics de l’Espòs que tant necessitem. La pregària és activitat apostòlica, no pas perdre el temps. Al contrari, quan Crist insisteix en la necessitat d’una evangelització universal i fa notar la manca de treballadors, i envia els apòstols, paradoxalment no demana activitat sinó pregària: “Pregueu a l’Amo dels sembrats, que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,2).
Fem nostra l’oració que la Comissió episcopal per als Seminaris ens proposa: “Senyor Jesús! Amb amor posem a les vostres mans els nostres Seminaris, els formadors i professors, i molt especialment tots els seminaristes del món, que s’estan preparant per ser “pastors missioners”. Vós els estimeu amb entranyes de misericòrdia. Feu que siguin pastors que vagin on Vós els envieu; que l’Església i el món siguin els espais oberts de la seva missió. Sigueu Vós el centre de les seves vides perquè us segueixin com a deixebles missioners i a Vós es configurin, imitant-vos en tot, com els apòstols. Que us serveixin amb obediència i pobresa, no facin cas de les veus dels poders del món, i, plens de caritat, us serveixin en els pobres i necessitats. Que la seva vida cèlibe no sigui mediocre o immadura, sinó que tot ho lliurin a Vós i tot ho arrisquin, amb esperança i alegria. Senyor, que sempre comptin amb Vós, com Vós compteu amb cada un d’ells, amb cada sacerdot, perquè anunciïn la salvació i estimin tothom amb els batecs del vostre Cor, assaborint la dolça alegria d’evangelitzar en el vostre nom. Gràcies, Senyor, pels seminaristes i els sacerdots. Guardeu-los en el vostre amor i en la vostra fidelitat. Amén.”
