Amics i germans, en el Senyor:
L’home actual ensopega amb grans dificultats per a trobar temps, silenci i serenitat equilibrada per a la reflexió. Oprimit per la successió d’activitats, cansat i afeixugat per tot allò que té entre mans, pel soroll i la pressa, li queden poques possibilitats per a la ponderació, abans de prendre decisions importants. Per altra banda, confiat amb excés en la bondat de la cultura moderna, viu dirigit i programat pels poders fàctics i es converteix en servidor d’ideologies alienants. ¿On trobarem ara a l’home savi que reflexiona en profunditat, dirigeix personalment la seva vida amb discerniment i assumeix els seus compromisos amb responsabilitat i serietat?
Aquest fenomen pot donar l’explicació de per què poques persones són capaces de conèixer els designis de Déu. Amb prou feines coneixem les coses terrenals i amb treballs esbrinem el que tenim a mà: llavors, ¿qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? Nosaltres, els creients, sabem que la veritable saviesa és un do de Déu: ¿Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vos mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Només així esdevenen rectes els nostres camins, els homes aprenen el que agrada a Déu, i la saviesa els salva. Quan ens desenganyarem prou de tota ciència que no és saviesa de Déu; quan sabrem per experiència que no hi ha mestre bo si no ens transmet la saviesa de Déu; llavors rebrem en nosaltres el do de l’Esperit Sant que ens il·luminarà el camí i donarà sentit a cadascun dels nostres passos..
L’Evangeli d’avui és una invitació reflexiva a servir-nos d’aquella saviesa que està al nostre abast, si la procurem i la demanem a Déu. Una saviesa que ens permetrà d’acceptar els nostres compromisos assossegadament, després d’haver reflexionat sobre les nostres possibilitats i les conseqüències de l’opció que se’ns planteja. Com aquell que, volent construir una torre, es posa a fer el pressupost i a veure si té prou recursos per a acabar-la. O aquell rei que anava a combatre amb un altre, que havia de ponderar si amb deu mil homes podrà sortir al pas del que l’atacava amb vint mil.
La nostra opció com cristians és la d’anar a Jesús, fer-nos els seus deixebles i seguir-lo; empresa que demanda unes condicions serioses, perquè és, ni més ni menys, l’opció de la nostra vida. La primera condició és la de voler estimar Jesús tan radicalment, que haurem de posar aquell amor en primer lloc i en el més alt. L’amor del pare i de la mare, de l’esposa i els fills, dels germans i de la pròpia vida, són els valors més alts que algú pot proposar-se en aquesta vida. Doncs, per sobre de tots ells ens hem de proposar l’amor a Déu, si volem ser els deixebles de Jesús. Amb un enorme avantatge: que l’amor a Déu i a Jesús mai no ens condicionarà o farà minvar els altres esmentats amors; sinó que, els purificarà i els potenciarà immensament, perquè l’amor a Déu és la saba que tot el vivifica. L’altra condició és estar disposats a carregar amb la creu quan el seguiment de Jesús, per les circumstàncies d’aquesta vida, així ho demani.
Solament la saviesa de Déu i la força de l’Esperit Sant, que habita en nosaltres, ens faran capaços d’avançar per un camí que constitueix la decisió més gran i enriquidora de la nostra vida.
