Germans molt estimats, en el Senyor:
En el ritme de la vida, la nit és com un compàs d’espera que suscita en les persones reaccions diferents, segons la mentalitat de cadascuna. Per a uns és el temps de la indiferència, de la dissipació, de la diversió i del plaer, freqüentment eixelebrats… Per a uns altres, contràriament, és el temps de la calma i del repòs, de la reflexió tal vegada, o de la pregària. La nit, en tot cas, és un fosc fenomen que va de passada, que no té sentit per si mateix, sinó en funció del dia que ve després. La nit, d’alguna manera, és el símbol de la fe, que inclou la promesa segura d’una realitat que es desplegarà més tard, joiosament.
El llibre de la Saviesa parla d’aquella nit famosa de la sortida d’Egipte, quan els israelites van ser alliberats mitjançant els mateixos fets amb que va ser castigat el seu opressor. L’autor del llibre escriu aquelles reflexions per a avivar la fe dels israelites que, en aquells moments, vivien en la dispersió, lluny de la seva pàtria com en una nit sense esperança. La intenció de l’escriptor és despertar l’esperit del poble fins a confiar que, com els seus pares, ells també seran rescatats de la servitud, i podran entonar els mateixos cants d’alegria, perquè participaran de la mateixa llibertat que els seus avantpassats.
La segona lectura, de l’Escrit als Hebreus, és un cant meravellós a la fe d’Abraham: Per la fe, va obeir Abraham la crida de Déu i va sortir cap a la terra que anava a rebre en heretatge. Va sortir sense saber on anava… Per la fe va viure com estranger en la terra promesa… Per la fe, també Sara, quan ja li va haver passat l’edat, va obtenir força per a fundar un llinatge… Per la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac (…) el destinatari de la promesa.
Abraham, d’acord amb el que s’ha dit, és el màxim model de fe, perquè contra tota esperança i a contra corrent, va creure el que li havia estat promès i va obeir fidelment el que li havia estat manat. La seva fidelitat i obediència, enmig de la foscor de la fe, va constituir la preparació adequada per al dia esplendorós i la llum definitiva, que havia de venir al món en la persona del Messies, i havia de trobar el seu apoteosis en aquella altra nit, la més important i definitiva de la història de la humanitat: LA NIT SANTA DE PASQUA.
En l’Evangeli d’avui trobem una invitació de Jesús als seus deixebles -i a nosaltres, evidentment- perquè visquem en un alt nivell de fe: No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. No es tracta que el regne ens hagi de ser donat plenament ara mateix, sinó de la promesa d’aquella plenitud. Mentrestant devem dur el Regne imprès en la ment i en el cor i, recordant la promesa, mantenir viu el desig i l’actitud de recerca, sense descuidar-nos de l’orientació de la nostra vida en vistes al Regne promès: Feu-vos bosses que no s’envelleixen, Aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà.
Insisteix Jesús en la necessitat d’estar a punt, de no adormir-nos sobre les nostres comoditats, seguretats i béns enganyosos: Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Aquestes són les promeses que creiem per la fe i volem merèixer per la nostra fidelitat, ajudats per la gràcia de Déu.
