Estimats germans, en el Senyor:
És tasca difícil arribar a conèixer perfectament a una persona; fins el punt de poder afirmar que mai no coneixem del tot ningú. Anem progressant en el coneixement dels altres, si mantenim amb ells un tracte constant i atent, i únicament quan aquell tracte va acompanyat de l’amor per aquella persona, aprofundim en el seu coneixement, a proporció de l’amor i la comunió que mantenim amb ella.
Conèixer Jesús és l’aspiració més sublim i necessària que ens podem proposar, i la tasca és de tal envergadura, que ens ocuparà tota la vida, sense que aconseguim arribar a la meta. Podem recollir opinions sobre Jesús com ho feien els apòstols. ¿Qui diu la gent que sóc jo?, els va preguntar un dia Jesús. I ells van confessar les opinions que havien escoltat de la gent: Uns diuen que sou Joan el Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics. També avui trobaríem diferents opinions sobre Jesús, però, de poc ens servirien, com no els van servir als apòstols les dels seus contemporanis. Per això és necessari que ens formem la nostra personal opinió com ho van fer ells, ja que al preguntar-los Jesús: I vosaltres, ¿qui dieu que sóc? Pere, parlant en nom de tots, va dir: El Messies, l’Ungit de Déu.
Com ells, nosaltres coneixerem Jesús pel tracte diari, escoltant la seva paraula, llegint el seu evangeli, en la intimitat de l’oració, en la pràctica de la comunió eucarística, en la fidelitat del seguiment, en la fe i l’esperança dipositades en ell.
I, el que és més important: quan hem començat a conèixer-lo i ens movem amb el desig d’aprofundir en el seu coneixement, Jesús mateix es revela i es dóna a conèixer més i millor. Als apòstols els va revelar el seu futur. Els va dir: El fill de l’home ha de patir molt, els notables, els i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia. Aquelles paraules van ser una veritable revelació sobre el que li havia de passar en el futur i sobre la seva missió de redemptor de la humanitat. Mai no ho haurien descobert per si sols; i després dels fets s’haurien sentit encara més desorientats.
També, com als apòstols, l’Esperit de Déu ens dóna a conèixer interiorment el misteri de Jesús, quan ell ho disposa i nosaltres estem preparats. És bell el passatge de Zacaries, de la primera lectura: Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d’afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol com el que es fa per la mort del primer fill.
En el mateix fragment de l’evangeli d’avui, al veure Jesús que han progressat en el seu coneixement, els planteja el compromís que comporta fer-se el seu deixeble, dient-los: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. D’acord amb Sant Pau, pel baptisme i la fe ens hem unit a Jesús i ens hem revestit del seu estil de vida; per això, la nostra situació de creients i batejats ens facilita el coneixement de Jesús i el seu seguiment, si ens mantenim desperts i en actitud d’oració i espera per a fer possible que se’ns manifesti, i perquè siguem de debò, ara i sempre, hereus de les promeses.
