Germans molt estimats, en el Senyor:
En les lectures d’avui hem rebut un missatge insistent d’alegria: Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem -proclamava el profeta Sofonies-. Sant Pau, per la seva banda, deia als cristians de Filips: Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. (…) El senyor és a prop. No us inquieteu per res.
Aquest és un missatge esperat i sempre ben rebut per tots, perquè busquem amb deliri la felicitat, el goig, l’alegria. Felicitat que, amb massa freqüència i per a la nostra ulterior frustració, sovint hem confiat trobar en el plaer superficial, aquell que procedeix d’haver aconseguit quelcom desitjat, i que s’escorre i evapora sense compassió, quan més el necessitem; ben diferent, per cert, d’aquell goig pur i serè de tot l’ésser, no causat per cap cosa, sinó per algú: com és la joia dels enamorats o la dels esposos, que uneixen les seves vides amb lligams de tendresa i fidelitat, o aquella de la mare que espera l’arribada del fill de les seves entranyes.
També el goig que ens proposen avui les lectures abasta tot el nostre ésser perquè es fonamenta en Algú, en la presència amorosa de Déu, com llegíem en Sofonies: No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans, el Senyor, el teu Déu, el tens dintre, com a Salvador poderós. De la mateixa manera, el motiu per a l’alegria que proposa Sant Pau es basa en la presència amorosa de Déu, perquè diu: El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. Sí, germans, el Senyor és més prop que mai; molt més que en temps de Sofonies, ja que Déu, ara, en Jesús, s’ha apropat amb gran intimitat i de manera inaudita.
Tant de bo siguin aquests els nostres pensaments durant l’Advent d’aquest any, mentre esperem i anem preparant el Nadal: Déu present, Déu amb nosaltres. Una presència que estimula i acreix aquella alegria que està feta de fe i esperança. Com Maria, model de tota esperança, podem trobar espais de silenci i d’oració, i aconseguir amb això que la proximitat del Senyor sigui més íntima i personal.
Solament amb un estat d’ànim així de positiu, nascut de l’oració i fructificant en esperança viva, ens serà possible entrar en el programa ètic de vida que ens proposa Joan Baptista, en l’Evangeli d’avui. Un programa, per altra banda, que res no ens demana d’extraordinari i especialment costós, ja que es pot complir senzillament des de la vida diària normal, amb una actitud de caritat, justícia i no violència. Caritat, per a viure pensant en els altres i compartint amb ells. Qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres -va contestar als qui li preguntaven. Justícia, per a no aprofitar-nos de ningú a fi de satisfer la nostra cobdícia: No exigiu més del que està l’establert -contestà Joan als publicans. No violència, que exigeix evitar paraules o actituds amenaçadores, per a doblegar l’altre i sotmetre’l: No feu extorsió a ningú ni us aprofiteu d’ell, adverteix el Bautista als militars. Havent donat aquestes pautes de conducta, Joan va convidar els seus oients a confiar en Aquell que estava a punt d’arribar i que batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc, Aquell que ve a renovar-ho tot i a portar la pau als cors.
