Estimats germans:
Durant la seva infància, Jesús s’havia donant a conèixer de diverses maneres i a diferents col·lectius de persones, com havia estat el cas dels pastors, primer, i el dels mags d’orient, després; però aquelles manifestacions no havien estat suficients, atès que convenia que l’arribada al món del Messies promès per Déu a la humanitat, fos coneguda per tots: En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Afegim-hi que, si bé una minoria de persones -més concretament del poble d’Israel- esperaven ferventment aquell moment, perquè romania oberta al món espiritual i al desig dels béns eterns, la majoria -com ocorre ara mateix- aferrats als béns materials, no esperaria molt més que la seguretat temporal i el benestar físic. Per aquestes raons convenia, o fins i tot era necessària, una pública i solemne manifestació del Messies que s’esdevingués com la seva presentació oficial.
Així les coses, i segons llegim en l’Evangeli de Sant Lluc, el Senyor es va ocupar d’armar un bon rebombori perquè no passés desapercebuda la presència de Jesús, al començament de la seva vida pública: En un baptisme demanat per molta gent, Jesús també va ser batejat. I, mentre pregava, es va obrir el cel, va baixar l’Esperit Sant damunt d’ell en forma de colom, i una veu del ce, que deia: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
Els evangelistes ens tenen acostumats a aquesta espècie de publicitat divina al voltant de Jesús. Pensem, si no, en l’avís, amb cants, dels àngels als pastors; en el pelegrinatge d’aquests al portal, i en la publicitari retorn dels mateixos amb el seu ramats, narrant a tots els qui trobaven, allò que havien vist i sentit. Més extraordinària encara havia estat l’estrella dels mags i el pas d’aquests pel palau d’Herodes, a Jerusalem, que va provocar l’excitació de tota la ciutat i les ires del rei.
Després d’aquests fets, la infància de Jesús i la seva joventut van estar amagades en el silenci més estricte. Jesús es va recollir a Natzaret i poca cosa més sabem d’ell fins els esdeveniments del riu Jordà, que avui celebrem. Ell, que, fins als trenta anys va compartir el dia a dia dels homes del seu temps, sense estalviar-se ni pobresa, ni cansament, ni la duresa del treball manual; ni tan sols la monotonia que cobreix com un mantell la vida de les persones en un poble rural i petit; ara dóna un pas definitiu per a assumir també la condició pecadora dels homes -sense que hagués pecat mai- guardant torn, al costat de les aigües del Jordà, per a demanar a Joan el baptisme de penitència, com feien els pecadors. Amb aquell sublim gest dóna a entendre que li ha arribat l’hora d’assumir el pecat de la humanitat, per a salvar-la.
Trobem lògic i propi del moment, que el Pare rubriqués aquell acte amb una revelació solemne de la presència del seu Fill, la primera manifestació pública de Jesús adult, a l’inici del seu ministeri, protegint d’aquesta manera la missió que anava començar.
Ara sabem amb certesa de qui ens podem fiar. Escoltem-lo, apropem-nos a ell amb fe i amor. I deixem-nos salvar.
