Estimats germans:
En el cicle de l’any litúrgic hem anat celebrant els misteris de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús, el Messies enviat per a salvar al món. Fa poc vam celebrar la festa de l’Esperit Sant, la Pentecosta. Avui celebrem el dia de la Santíssima Trinitat, el misteri impenetrable de Déu u, en tres persones.
Encara que el misteri de Déu transcendeix la nostra capacitat d’entendre, sí que podem captar que no és un Déu inactiu, immòbil i estàtic, sinó que actua contínuament en la creació i, molt especialment, en nosaltres, els éssers humans. La seva activitat és la projecció d’ell mateix al seu interior i en cadascuna de les seves criatures. Aquella projecció de Déu que pensa, estima i actua, constitueix el misteri de les tres persones: el pensament és el Fill, l’amor és l’Esperit Sant i l’actuació creativa és el Pare.
És el Déu únic, expressant-se amb diferents realitats, que resta amagat als nostres ulls i al nostre pensament en quan a la seva naturalesa, però que està a prop nostre per la seva activitat positiva i creadora.
El poble d’Israel va ser sempre conscient de l’acció de Déu en la seva història protegint-los de la idolatria, que és l’adoració de falsos déus, alliberant-lo d’una esclavitud opressora, i fent d’ell un poble capaç de preparar la vinguda del Messies promès. Fins a aquell moment havia actuat el Pare. Amb la vinguda del Messies, el Fill, el pensament del Pare es féu present entre els homes.
I en el fill ens va ser descobert un coneixement més complert de Déu viu i veritable. No d’una forma boirosa i fosca com havia passat en temps dels profetes, sinó amb autoritat i seguretat: mai ningú no havia parlat com ell. I es presentà a si mateix com la imatge viva del Pare: Qui em veu a mi veu el Pare que m’ha enviat, deia. Ell ens descobrí que davant de Déu el que compta no és la llei, sinó l’amor i que, més important és canviar-nos a nosaltres mateixos que no pas canviar les nostres obres, perquè l’arbre bo dóna bons fruits i l’arbre dolent els dóna dolents.
Aquest canvi interior que ens proposa Jesús, deixant en segon lloc les normes i les lleis, i centrant-nos en el millorament del nostre cor, conreant els pensaments, sentiments i afectes positius, és Déu Esperit Sant qui ens ajuda a aconseguir-ho. Tots els qui viuen portats per l’esperit de Déu són fills de Déu. Es el mateix Esperit que ens ajuda a viure com fills de Déu i a dir a Déu: Pare. També a viure en l’amor de fills i no pas en el temor d’esclaus.
Obrim avui el nostre cor al misteri incomprensible de Déu i confiem-nos a les seves mans, perquè pugui fer en nosaltres les obres més meravelloses.
