Estimats germans:
Tots patim d’alguna manera les nostres cegueses espirituals: No sabem ben bé cap on hem de dirigir la nostra vida, com l’hem d’administrar profitosament; no sabem elegir clarament i amb seguretat els objectius que ens hem de proposar, ni destriar amb claredat i decisió els béns que més ens convenen; no estem segurs de com ens hem de purificar dels passos mal donats. I així, en moltes altres coses. En una paraula: no hi veiem clar.
Fins aquí, ens assemblem al cec Bar-Timeu. Ell, però, ha decidit com sortir-se’n: S’assegué vora el camí esperant que Jesús passés. Quan sentí dir que passava (…) comença a cridar: ‘Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi’. La gent el renyava, però no va poder aconseguir fer-lo callar. Cridava encara més fort: Fill de David, compadiu-vos de mi! Jesús el va fer cridar i ell llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Què vols que et faci?, li diu Jesús. Respon: Mestre, que hi vegi! Jesús li diu: Ves, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.
Com Bar-Timeu, si volem veure-hi clar, ens cal demanar caritat, és a dir, obrir- nos a l’amor gratuït que ens transforma per dins. Aprendre que la il·luminació de l’enteniment i la salvació venen de Déu per mitjà de Jesucrist, perquè ell és el gran sacerdot pers sempre, que ha estat pres d’entre els homes, destinat a representar els homes davant Déu. Jesús, donada la seva condició humana, pot ser indulgent amb nosaltres, perquè ell mateix ha experimentat per totes bandes les seves febleses, llevat del pecat. Ningú com ell no ens pot ajudar a entendre que Déu Pare sempre està disposat a fer-nos-hi veure clar, a perdonar-nos els pecats i a donar-nos un cop de mà, per tal que puguem seguir els seus camins.
Si, com el cec Bar-Timeu, ens apropem a Jesús amb fe i esperança, podrem entendre clarament i viure en el nostre cor aquelles paraules del profeta Jeremies: Crideu d’alegria, (… ) proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble. Podrem creure que es farà en nosaltres un canvi com l’anunciat pel profeta: Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs.
