Estimats germans:
Segur que a l’Evangeli hem seguit amb curiositat i atenció el diàleg entre Jesús i els apòstols Jaume i Joan.
-Els apòstols: Voldríem que ens concedíssiu un favor.
-Jesús: Què voleu que faci?
-Els apòstols: Que el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.
-Jesús: No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?
-Els apòstols: Sí que podem.
-Jesús: És cert, vosaltres beureu el calze que jo he de beure, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir.
Mirem el sentit d’aquest diàleg. Els dos germans demanen triomfar, tenir honors i poder, ser glorificats amb Jesús. Ell els instrueix dient que sí, que bé, però que això ho hem de deixar a les mans de Déu, i que és erroni voler compartir amb ell només els resultats agradables sense acompanyar-lo en el treball dur i difícil de construir un món millor, el Regne de Déu. Per construir aquell Regne ell s’ha fet servent fidel de Déu, fins a ser triturat pel sofriment i fins a donar la vida per expiar les culpes. Gràcies a les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, i serà llavors quan la seva ànima veurà la llum, veurà una descendència i viurà llargament.
La postura còmoda i egoista de buscar el benestar, el poder, les influències i els privilegis condueix a mals resultats, com són: disposar dels súbdits com si en fossin amos, mantenir els altres sota el seu poder, i l’oblit malastruc dels dissortats. Tot això condueix a la pròpia frustració i a la pèrdua dels primers llocs que tant desitjaven: els primers, seran els darrers. Aquell qui vulgui ser important ha de ser servidor dels altres i el qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots, com el fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres.
La nostra mirada s’ha de fixar en Jesús tot sencer, des de la pobresa de la cova fins a la seva resurrecció i glorificació, passant per les persecucions, el refús del seu poble el cansament de l’apostolat, i les llargues hores de comunicació afectuosa amb el Pare en les seves nits d’oració.
Cristià vol dir seguidor, imitador de Jesús, mantenint ferma la fe que professem en el Fill de Déu, en qui tenim el gran sacerdot i l’intercessor, perquè Déu ens concedeixi l’auxili que necessitem. Després d’això, tindrem el dret de seure al costat seu en el seu Regne.
