Estimats germans:
En arribar a la terra promesa, les tribus d’Israel tenen necessitat d’organitzar la seva vida, enmig d’uns pobles amb cultures i religions diferents, cosa que els suposarà la temptació d’imitar aquelles cultures i religions. Davant d’un perill tan gran, Josuè reuneix totes les tribus d’Israel, per sotmetre a votació un qüestió ben senzilla: Voleu tenir el Senyor per Déu o en voleu escollir un altre.
No és pas que Josuè cregués que tant feia adorar el Senyor com un qualsevol dels déus pagans. Més aviat, tenint en compte la immaduresa del poble, el que pretén és que, recordant tot el que fins ara Déu havia fet per ells, prenguessin un compromís lliure i responsable de no apostatar del Déu del seus pares. El mateix Josuè és el primer de definir-se i de donar testimoni: Jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor.
El poble, aleshores, fent memòria de tots els favors rebuts, respongué: Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus […]També nosaltres, doncs estem decidit a adorar el Senyor que és el nostre Déu.
Si tenim en compte que les divinitats que adoraven els pobles veïns eren: el déu de la fecunditat, el de les bones collites, el de la pluja, etc., ens adonarem que aquelles eren religions interessades, com ho són les d’alguns dels nostres contemporanis que, havent abandonat el culte del Déu del cel, s’han posat a adorar i a estimar per damunt de tot: el progrés, el diner, el confort, el plaer dels sentits, els esports , la política i tantes altres coses.
També nosaltres, doncs, hem de decidir si volem adorar aquells petits déus, o volem romandre fidels al Senyor, el nostre Déu del cel i de la terra. Adonem-nos que aquell és el nostre Déu, de fet, en el qui creiem amb fermesa, en el qui posem la nostra confiança com en la roca que ens salva, com el refugi i el salvador. Si algú creu que tot això ho pot esperar d’algun del béns de la terra, que li faci un altar en el seu cor i que l’adori. Altrament, que torni a adorar el Déu dels profetes, el Déu dels seus pares.
Ens ha narrat l’Evangeli que la gentada que seguia Jesús, en un moment donat, es va trobar en l’alternativa de deixar-lo, o seguir confiant en ell. Va ser quan els va oferir la seva carn per menjar i la seva sang com beguda. Llavors, molts no el van entendre i, en sentir el que deia, molts digueren: Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l? Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit, des d’aleshores, l’abandonaren i ja no anaven més amb ell.
Jesús parlava espiritualment i ells l’entengueren al peu de la lletra i materialment. Per la seva carn i sang entenia la donació de la seva persona fins a la mort en creu. Només els apòstols es fiaren d’ell, i Pere afirmà: Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Fill de Déu. Que farem nosaltres?
