Estimats germans:
Els jueus, en aquella ocasió, no van entendre Jesús, quan els va dir que ell era el pa baixat del cel. No van poder o no van voler entendre que Jesús els parlava amb un llenguatge figurat.
El sentit figurat del pa es fa servir molt sovint en el llenguatge corrent i comú, com quan diem: guanyar-se el pa o treure a algú el pa de la boca. En casos semblants tots entenem que el pa significa el sosteniment corporal, els mitjans indispensables per a la vida.
Jesús ja els havia parlat altres vegades en un sentit semblant, com quan digué: Jo sóc la porta de les ovelles, o jo sóc el camí, jo sóc la vida. Totes aquestes expressions volen deixar clar que Jesús és indispensable per a nosaltres, que Déu l’ha posat a la nostra vida per conduir-nos al destí i que no tenim cap altre nom sota el cel que ens puguem salvar.
El simbolisme del pa, però, és el més carregat de sentit. En el darrer sopar va instituir el pa com el signe visible de la seva presència real: Preneu i mengeu-ne tots…això és el meu cos. I afegí: Feu sempre això en memòria meva.
Quan, doncs, els cristians commemorem el darrer sopar en la Missa prenem consciència d’aquesta gran i misteriosa realitat: Jesús ressuscitat, amb la seva vida gloriosa, es troba realment entre nosaltres donant-nos forces, fent-nos entendre el sentit de les nostres vides, i renovellant la nostra esperança en la futura glòria que ens ha preparat. Amb la seva presència real ens ajuda a viure comunitàriament la nostra fe i a caminar com a poble de salvats.
I, quan en la comunió prenem el pa de l’Eucaristia, ell s’uneix personalment a cada fidel compartint els seus anhels i lluites diaris, nodrint vigorosament la seva vida interior i donant-li forces per a creure, estimar millor i esperar sense defallir.
Per tal que la presència de Jesús en nosaltres durant la Missa i la comunió produeixin el seu fruit, comprenem que és indispensable la nostra correspondència. Jesús hi és present i nosaltres també hi hem de ser; és a dir: hem d’ésser conscients del que passa, hem d’estar atents a allò que fem i al seu significat, i hem de correspondre amb l’amor i la donació personal a ell. Si Jesús se’ns dóna també nosaltres ens hem de donar. Altrament seria un gest mecànic sense sentit i, probablement, sense cap fruit.
Els signes, si no s’interpreten, no serveixen per a res. Per exemple, l’STOP, com els altres signes de circulació, si el conductor no els sabés interpretar, de res no li servirien i les conseqüències podrien ser fatals.
Aquell que interpreta bé el signe de la Missa i la comunió obtindrà una real i vertadera unió amb Crist. És aquesta l’actitud que Jesús pressuposa quan diu: El qui menja d’aquest pa, viurà per sempre.
