Germans:
Cadascú pot orientar la vida en una de dues direccions contraposades que, per dir-ho curt i entenedor, podíem anomenar opcions del SI o NO a Déu. Filant prim, es podria donar una tercera alternativa, que anomenarem indiferència i seria el tarannà de qui pensa: Jo, amb això no m’hi poso, tant me fa, no m’interessa. Tot seguit es comprèn, però, que aquesta actitud equival al NO a Déu.
Del compromís que suposa una presa de posició davant de l’Absolut ningú no en pot quedar exempt. Tots ens trobem en la cruïlla d’aquests dos camins, i no tenim altre remei que elegir entre l’un o l’altre. En temps de Moisès, la creença en la divinitat (única o múltiple), era pràcticament universal, però era també comuna la temptació d’abandonar el Déu veritable, per passar-se a la idolatria, adorant déus falsos descoberts pel contacte amb pobles veïns.
Al nostre temps, la possibilitat d’idolatria és la mateixa, més sofisticada i -diríem- menys religiosa. Ara, la temptació consisteix a prescindir de Déu per posar l’esperança en les persones o en les coses: adorar l’afany de poder i domini, o la cobejança desenfrenada dels béns temporals. L’home del nostre temps no ha pas d’escollir entre déus diferents, sinó entre Déu i el diner.
Ja s’entén que aquesta elecció compromet tota la nostra vida: la present i la futura. Amb aquesta presa de postura hom decideix com vol viure i com vol morir. I, doncs, les conseqüències poden ser definitives, si no hi ha conversió. Per aquesta raó Moisès va dir al seu poble: Avui us deixo escollir entre la benedicció i la maledicció: la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, (…) la maledicció, si desobeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, si us aparteu dels camins que avui us assenyalo, per seguir altres déus que vosaltres no coneixeu.
En aquesta mateixa direcció, Jesús diu que només entraran al Regne del cel els qui compleixen la voluntat del seu Pare. Als qui no la compleixen els dirà: No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal. L’arrel de tot mal rau en l’opció de que hem parlat, entre el SI o el NO a Déu. ¿Com pot, en efecte, fer la voluntat del Pare aquell que el nega o en prescindeix radicalment?
En el mateix fragment evangèlic, Jesús parla de l’home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. La casa és l’edifici de la pròpia vida, és la tasca primordial de tota persona en aquest món. La roca és la realitat única i veritable. És Déu, origen i fi de l’home i de tot el que existeix. Quan la nostra vida, amb totes les esperances presents i futures, està fonamentada en Déu, encara que patim proves de tota mena i temptacions, res no la farà caure perquè podrem dir, plens d’esperança: El Senyor és la meva roca, el meu refugi i el meu salvador.
Acabem la nostra reflexió amb un SI ben ferm a Déu i mirem els béns d’aquest món amb el respecte afectuós que es mereixen per la seva utilitat present, i com instruments de gratitud i d’adoració al Senyor de l’univers.
