A la persona cega li diem disminuïda física perquè es veu privada de moltes coses i limitada en les seves activitats. La ceguesa equival a la manca de llum, a la foscor permanent. Però tant la ceguesa i la visió com la foscor i la llum es poden entendre igualment en un sentit simbòlic. Quan algú va desorientat, fa gran disbarats o diu despropòsits evidents, diem: “Aquell està cec”. I quan algú no entén una cosa evident, diem: “Sembla estrany que no ho entengui, si és més clar que la llum del sol”.
En aquest sentit figurat, la paraula de Déu, a les lectures d’avui, ens parla de foscor, de ceguesa, de llum, de visió. Sant Pau ha dit als cristians d’Èfes: En altre temps vosaltres éreu foscor. Es refereix a que no coneixien Déu i a que les seves obres eren pecaminoses i degradants. Ara, que han conegut Jesús i estan en el Senyor, tot ha canviat. Ara són llum, i cal que les seves obres siguin clares i visibles, perquè, els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat.
És important profunditzar en el sentit amagat de l’Evangeli d’avui, on es narra que Jesús dóna la vista a un cec de naixement. El resultat d’aquell miracle és com una nova creació, perquè no es tracta de tornar la vista a un que l’ha perduda, sinó de crear-la-hi per primera vegada. Amb aquest signe miraculós entenem que Jesús és el creador de la visió, que pot donar visió a qui no en té, ni n’ha tingut mai. Però que, per a Jesús, el més important no és que l’home tingui la visió corporal. Si fos així, hauria curat tota una munió de cecs que hi devia haver, al seu temps, a Palestina. I no ho va fer.
Per altra part la història d’aquell cec no s’acaba amb la visió física (Va anar a la piscina de Siloè, se hi rentà i tornà veient-hi). La història continua amb la discussió a què el van sotmetre els fariseus. I, arribem a la pregunta clau: Ja que és a tu, a qui ell ha obert els ulls, ¿tu, què en dius, d’ell?. Ell contestà: Que és un profeta. Per consegüent, ha rebut també la llum espiritual: ha reconegut Jesús com un enviat de Déu. En el seu proper encontre amb Jesús entrarà de ple en la llum de la fe. ¿Creus en el fill de l’home? Li preguntà Jesús. Respongué: ¿Qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? Jesús li diu: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu. Li diu ell: Hi crec, Senyor. I l’adorà.
Aquí volia arribar Jesús. Aquesta és la visió que li volia donar. I aquesta es la visió, la llum que ens vol donar a cadascun de nosaltres: que creguem de debò que ell és el Fill de Déu. El Salvador del món. El nostre personal Salvador. No parem de pregar-li fins que hi creguem de cor: Feu, Senyor, que hi vegi.