Dimarts 10 d’abril, ha estat fet públic oficialment per la Generalitat de Catalunya que, entre les 25 personalitats i les 15 entitats que seran distingides enguany amb la Creu de Sant Jordi pels seus serveis al país, hi figura Mn. Jusèp Amiell Solé, prevere del Bisbat d’Urgell i canonge de la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el proper 20 d’abril al Palau de la Generalitat. Aquest insigne reconeixement ha estat motivat “per la sostinguda tasca de recerca, preservació i promoció que ha fet del patrimoni, de les tradicions i de la llengua de la Val d’Aran, a la qual ha traduït el Nou Testament, i també per la seva trajectòria pastoral en el si del Bisbat d’Urgell, vinculada singularment a la Vall, de la qual ha estat Arxiprest”.
Mn. Jusèp Amiell va néixer el 18 d’abril de 1930 al poble de Garòs, a la Val d’Aran, estudià al Seminari de La Seu d’Urgell, fou ordenat prevere el 20 de juny de 1954 i el 5 de juliol del mateix any fou nomenat ecònom de Llavorsí i encarregat d’Aidí i Baiasca. El 1956 fou nomenat ecònom de Conques i encarregat de Basturs, Figuerola d’Orcau i Montesquiu; el 1959, fou nomenat encarregat de Suterranya, Sant Romà d’Abella i Abella; el 1962, ecònom de Linyola; el 1964, director espiritual del Seminari Diocesà i professor; el 1973, ecònom de Bossòst, Aubèrt, Arres i Vilamòs; el 1977, ecònom de La Pobla de Segur, Claverol, Aramunt i Sant Joan de Vinyafrescal; el 1979, rector d’Erinyà i Toralla; el 1981, Arxiprest de la Conca Alta-Flamisell; el 1991, rector de Vielha, Betren, Casarilh i Escunhau, i Arxiprest de la Val d’Aran; el 1991, membre del Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics; el 1996, rector de Betlan, Mont, Montcorbau i Vilac; el 2001, rector de Gausac i Casau ; el 2005, administrador parroquial de Vielha, Betren, Casarilh, Escunhau, Mont, Montcorbau, Gausac i Casau. Des del setembre 2007, per motius d’edat, està adscrit i viu a la parròquia de Vielha. El juny de 2011 fou nomenat Canonge de la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell.
Mn. Jusèp Amiell ha estat coautor del Petit Missau Aranés (1978) i ha revifat l’ús de l’aranès en els Goigs dels sants venerats als pobles de la Val d’Aran. Ha estat secretari de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran, membre del Patronat deth Musèu dera Val d’Aran, cofundador de la revista “Tèrra Aranesa”, i ha rebut el “Prèmi Lengua Viua” (2004). El 2010 fou publicada la seva traducció del Nou Testament en llengua aranesa, i l’any següent completà la seva traducció dels Salms que aviat serà publicada. El juny de 2010 li fou atorgada per unanimitat la Medalla d’Or del Conselh Generau d’Aran per la seva trajectòria en defensa de la Val d’Aran, la seva llengua i la seva cultura.
Entre les seves publicacions :
“Na Capella det “Pater Noster” de Jerusalem”. Tèrra Aranesa. An III nº 5. Musèu Etnologic dera Val d’ Aran. Impremta Vidal-Vielha 1979.
“Es Aranesi e et Pas de Collegats”. Tèrra Aranesa. An IV nº 11. Musèu Etnologic dera Val d’ Aran. Impremta Vidal-Vielha 1979.
“Era lengua aranesa ena litúrgia”. O.F.E.A. Conselh Generau d’ Aran Vielha 1997.
“Eth Santuari de Montgarri”. Tèrra Aranesa IIª epòca nº 4. Fondacion deth Musèu Etnològic dera Val d’ Aran. Antigraf, S.A. Lleida 2003.
“Religion e pagesia”. Tèrra Aranesa IIª epòca nº 6. Fondacion deth Musèu Etnològic dera Val d’ Aran. Antigraf, S.A. Lleida 2006.
“Darrera malautia e rites funeraris”. Tèrra Aranesa IIª epòca nº 7. Fondacion deth Musèu Etnològic dera Val d’ Aran. Antigraf, S.A. Lleida 2008.
“Flotatge dera husta Garona enjós. Es carrasèrs”. Tèrra Aranesa IIª epòca nº. 8. Fondacion deth Musèu Etnològic dera Val d’ Aran. Antigraf, S.A. Lleida 2009.
“Mn. Agustí Puyol Safont 1867-1903 de Bossost, poeta e escriptor”. Tèrra Aranesa IIª epòca nº. 10. Fondacion deth Musèu Etnològic dera Val d’Aran. Neoprint, S.A. Lleida 2011.
“Nau Testament. Biblia B.C.I” (Traduccion ar aranés). Archiprestat d’Aran-Avescat d’Urgelh. Agpograf. Barcelona 2010.
“Creus e bandères istoriques dera Val d’ Aran” (Miscellanèa en aumenatge a Melquiades Calzado de Castro “Damb eth còr aranés”). Institut d’ Estudis Aranesi. Pagés Editors, S.L. Lleida 2010.