Avui dia 9 és la festa del Sant Crist de Balaguer, que protegeix la capital i tota la comarca de la Noguera, així com la Ribera i el Pla d’Urgell, com canta l’Himne de Mn. Cinto Verdaguer, però va més enllà, i d’alguna manera tot el Bisbat d’Urgell troba en Ell la font més alta de les benediccions divines.
La victòria de Crist a la Creu és cantada amb vers vibrant pel gran poeta del renaixement de la llengua catalana, Mn. Cinto Verdaguer, qui tant va arrelar en el cor del poble català. Amb una música molt inspirada del Mestre Sorribes, el 1900 s’estrenà l'”Himne de la Romeria” en honor del Sant Crist de Balaguer, en presència del Cardenal Salvador Casañas, Bisbe d’Urgell, i l’himne continua viu encara avui. “Del cel blau per la drecera siau el nostre davanter; siau la nostra bandera, Sant Cristo de Balaguer.” I el missatge de les seves estrofes: “Amb vostres llagues florides, Vós dels màrtirs sou el Rei; mes en les vostres ferides, per tot mal teniu remei… Per les terres catalanes vostres braços esteneu: protegiu sos monts i planes, des del mar al Pirineu… Beneïu des d’eixa serra la Ribera i Pla d’Urgell: beneïu tota la serra, de vostres peus escambell.”
Impressiona veure com tantes persones li vénen a pregar. De dia i de nit, solemnement o bé de forma íntima… El Sant Crist de Balaguer ens rep a tots, i ens consola a tots. La seva impressionant imatge (segle XV), segons l’estil de Crist mort després de penosa agonia, ens el mostra carregat dels nostres dolors, exhaust i que exhala un darrer sospir de misericòrdia i de pau. El Santuari del Sant Crist atreu devots d’arreu, i actualment molts germans de ritu oriental hi han trobat també l’acompanyament del Fill de Déu que ens salva des de la Creu. Són molts els qui hi pugen amb gran fe i devoció. Us convido a fer-ho també nosaltres espiritualment aquest diumenge dia 9.
Davant l’enigma del dolor i de la mort, tots desitgem saber, anhelem que algú ens doni llum. Jesús ens convenç amb la seva mort, perquè comprenem que és una mort per amor. Venç el mal amb l’amor, i ho aconsegueix amb la seva Creu i la seva Resurrecció. És perquè estima molt, perquè estima el Pare i estima tots els homes i dones, perquè s’ha entregat a la mort i a una mort de Creu, que el Pare l’ha ressuscitat. I nosaltres creiem en Ell, confiem en Ell: “Només l’amor és digne de fe” (Hans Urs von Balthasar). I només una existència viscuda amb amor serà testimonial i convincent. Crist mereix que el seguim, mereix que creguem en Ell. En el rostre del Sant Crist resplendeix el rostre totpoderós-en-l’amor del mateix Déu. Des de Pasqua sabem que Déu pateix, que vol patir amb nosaltres, que les nostres vides li importen, que no està lluny de cada un de nosaltres. Ell porta sobre seu tot el sofriment del món i el transforma en vida.
Ja albirant el final de l’any litúrgic, se’ns proposa que pensem en el final de la vida. ¿Té sentit tot el que hem de sofrir o la mateixa mort? Si estimem com el Senyor ens revela a la Creu, trobarem sentit al nostre viure i ressuscitarem amb Ell. Cantem-li que volem que ens vagi al davant com a capdavanter, i ens obri el camí de la fe a nosaltres; si pot ser amb drecera, amb rapidesa… I sota la bandera del seu Regne, aprenguem a fer, en tot, la voluntat del Pare.