El Papa Benet XVI ens va dir a Barcelona, durant la seva visita a l’Obra benèfico-social del Nen Déu: «Els deixebles de Crist hem de multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant, manifestant així que la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana (…) “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40). En aquesta terra catalana, aquestes paraules de Crist han impulsat molts fills de l’Església a dedicar les seves vides a l’ensenyament, la beneficència o la cura dels malalts i discapacitats. Inspirats en el seu exemple, us demano que continueu socorrent els més petits i necessitats, donant-los el millor de vosaltres mateixos.» (7.11.2010). D’aquí ha de néixer la nostra solidaritat i el nostre amor als germans dels països més empobrits, que viuen encara molt pitjor que nosaltres la crisi econòmica i social. Ells noten més els efectes perniciosos de la crisi. Ens cal revisar el nostre estil de vida, perquè sigui més sobri, generós i solidari, per continuar compartint amb els qui menys tenen. Ho han de fer els governs i els poders econòmics dels països més rics, però ho hem de fer tots els ciutadans. I per als cristians això és un mandat diví: “Tenia fam i em donàreu de menjar” (Mt 25,35). Ara no els podem abandonar!
És bo que donem gràcies a Déu i estiguem molt contents de tot el que fa Mans Unides al món. Durant el 2009, aquesta ONG catòlica que té 71 delegacions a tot el territori espanyol va recaptar més de 54 milions d’euros (!), i es van aprovar 692 projectes de desenvolupament a Amèrica llatina, Àfrica, Àsia i Oceania, que cerquen la promoció educativa (261 projectes), sanitària (130), social (121), agrícola (92) i promoció específica de les dones (88 projectes). I el que és millor, el 87% de tot el que es recull va directament als projectes, a la gent, utilitzant el 5,1% per a sensibilització social (que també cal fer-la) i un 1,9% per a promoció i captació de recursos, i només un 6% es destina a l’estructura i l’administració, perquè també cal vetllar pels projectes i realitzar-los amb criteris viables.
A mi m’agrada que el que compartim provingui no només del que ens sobra (i potser ens sobren tantes coses!) sinó del que també ens sabem sacrificar personalment. Siguem solidaris i dejunem, i trobarem un nou sentit al viure. Dejunem i descobrirem millor el que és essencial per al cor!
