Al sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid19 s’hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció a Catalunya. Es perdran molts llocs de treball directes i més d’indirectes. Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l’Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials. Així parlaven els Bisbes de Catalunya el 9 de juny i ara presento un resum de la seva Nota.
Enmig d’aquest problema complex, cal dinamitzar la solidaritat amb les persones afectades pel tancament d’empreses i negocis, secundar totes les accions que, respectant els drets de tots i per mitjans pacífics, es duguin a terme a fi de buscar solucions justes en el marc del bé comú.
La Doctrina Social de l’Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment familiar. Cal fer, doncs, un esforç social per part de tots, per mantenir les fàbriques allà on són i buscar noves oportunitats perquè aquestes puguin consolidar-se i sostenir-se. Les sortides de la crisi no es donaran sense el diàleg, l’acord i la col·laboració dels tres àmbits implicats en el fenomen productiu: els treballadors, els empresaris i les autoritats polítiques.
Els Bisbes de Catalunya fèiem una crida a l’esperança fonamentada en la capacitat creativa de les persones. Només la confiança i la creativitat, amb la fermesa perquè es creïn les condicions adients per a la inversió i el desenvolupament de noves iniciatives industrials respectuoses amb el medi ambient o de nous serveis amb valor afegit, seran capaços de crear economia real i generar nous llocs de treball dignes.
També en la seva Nota s’hi feia una crida a un canvi de paradigma per tal que tota la societat participi activament en el desenvolupament i la realització de projectes de futur, que tinguin com a base una indústria més potent i capdavantera, amb la creació de sinergies internacionals. Una crida, doncs, al treball conjunt dels investigadors, economistes, tècnics de tota mena, etc., perquè juntament amb les administracions, els empresaris, les universitats, el món civil i el sector públic siguin capaços de crear un teixit industrial que generi llocs de treball dignes i oportunitats per als més joves. Per a fer-ho possible és necessari construir ponts perquè siguin superats els recels i les visions excloents. Avui és més necessari que mai que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà per fer possible un nou ressorgiment econòmic i social en què tothom pugui trobar les seves oportunitats.
Al final demanaven que els catòlics i les persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, col·laborem en una reflexió més aprofundida i creativa, i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa. L’Evangeli de Jesús inspira una transformació radical de vida, amb el seu missatge de justícia, esperança i fraternitat. Invoquem l’Esperit Sant, que fa possible la creativitat i la perseverança, perquè vessi sobre nosaltres la riquesa dels seus dons.
