“Com a Senyor, el Crist és també el Cap de l’Església que és el seu Cos (Ef 1,22). Elevat al cel i glorificat, després d’haver dut plenament a terme la seva missió, el Crist resta a la terra en la seva Església. La Redempció és la font de l’autoritat que el Crist, per la força de l’Esperit Sant, exerceix damunt l’Església. El Regne de Crist ja és misteriosament present a l’Església, llavor i començament d’aquest Regne a la terra” (CEC 669).
Per això ens cal estimar l’Església, perquè és l’Esposa estimada del Crist, perquè fa present el Regne de Déu, ens dóna la Vida dels sagraments pasquals i ens és Casa de comunió i de vida fraterna. Jesús s’hi va identificar del tot, quan li revelà a Sant Pau que perseguir els cristians era perseguir-lo a Ell mateix: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” (Ac 9,4).
Ens cal estimar l’Església perquè som part d’ella. Jo sóc Església com ho és el sant pare o qualsevol infant que acaben de batejar. És la meva família. Hi ha nens, joves, homes, dones, d’idees diferents, de tots els llocs del món, vellets, aturats, treballadors i pensionistes, empresaris, gent de tots els continents, cultures i llengües…. Entre tanta gent hi ha pecadors, aprofitats, dictadors, gent mediocre sí…. però sobretot persones humils, místiques, gent entregada, que viu per als altres… És un poble, el Poble estimat de Déu.
Ens cal estimar l’Església perquè ens ha donat Jesús, Déu i home vertader, la seva persona, el seu missatge i sobretot la possibilitat i els mitjans de trobar-lo realment, de celebrar-lo, de viure-hi en comunió real. És un misteri tan gran que supera el que en captem! Sense Jesús ni l’Església no sé com podríem viure. L’Església ens dóna en Jesús el veritable rostre de Déu, paternal, misericordiós, amable, tendre, amic, pacient,… Durant segles l’Església, quan nosaltres no hi érem, ha conservat la Veritat de les Santes Escriptures, les ha estudiades, interpretades, analitzades en cada mot, cada plana, cada significat. I ens ha conservat al llarg dels segles la santa Eucaristia, la seva presència i el seu amor indefallent. I ens ha regalat els dons espirituals més grans, guiant-nos vers la Vida eterna.
La beata Anna Maria Janer deia en una carta famosa que pregava pel Papa “i per les necessitats de l’Església, a qui estimem més que a les nostres vides” (Carta 28, al Nunci Bianchi, Talarn 11 d’agost de 1880). Demanem a l’Esperit Sant, que és el gran Do del Ressuscitat als seus apòstols, que ens dugui pels camins de l’amor a la Santa Mare Església!
