En el camí quaresmal vers la Pasqua cal que ens convertim i que creiem en l’Evangeli, com se’ns diu en imposar-nos la Cendra. D’alguna manera aquestes dues realitats tenen una unitat indestriable, formen com una gran i única actitud de seguiment autèntic del Crist. Ell predicava amb força ja des de l’inici de la seva vida pública: “El temps s’ha acomplert, el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15). La veritable conversió a Déu consisteix a acollir plenament la Bona Nova de Jesús, com la llum que deixem que il·lumini tots els racons de la nostra vida, i al mateix temps, per la força de Déu, esdevenir testimonis i missatgers d’aquesta Bona Notícia per als altres, és a dir, ser uns deixebles-evangelitzadors creïbles. És el nucli de la nova evangelització a què estem especialment compromesos en aquest temps d’”eclipsi de Déu”, donada la manca de fe i d’esperança que trobem entre els nostres contemporanis. Creure en l’Evangeli és acollir-lo del tot, amb actitud convertida. I només si ens convertim, convertirem els germans. No hi pot haver un evangelitzador que no es comprometi amb l’Evangeli, que no se senti urgit a viure’l de veritat.
Així mateix, la Quaresma, per la seva íntima connexió amb la Creu del Senyor, és un temps privilegiat per a l’exercici de l’amor al pròxim. Temps de caritat activa. Ni un sol vas d’aigua serà oblidat, si es dóna amb amor i en nom del Crist (Cf. Mc 9,41). Hem de fer un esforç per transformar el dejuni i l’abstinència en una oportunitat per a la comunió solidària, sobretot amb els qui passen fam i també amb tots els crucificats de la terra, que tant ens han d’interpel·lar. “Cada germà que mor de fam pesa sobre la consciència de tots” deia sant Joan Pau II. Ajudem-nos a una autèntica i solidària “almoina penitencial” de la Quaresma i “no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat” (1Jo 3,18).
Continua vigent el que els Bisbes de Catalunya deien en un document que no ha perdut vigència “La penitència cristiana. Conversió de cor i sagrament” (1973), quan expressen que la Quaresma és un temps particularment favorable a una reflexió àmplia i la consegüent renovació eficaç de la nostra vida cristiana. Cal que la revisió de la nostra vida sigui completa: que miri els diversos aspectes de la vocació cristiana a què hem estat cridats, el nostre viure des de totes les seves dimensions, des del nostre interior fins les relacions més llunyanes amb tothom. Hem de veure humilment en què fallem i superar l’ambient de crítica que tantes vegades ens fa fixar només en la palla de l’ull del germà, tot oblidant la biga del nostre. Hem de voler reconèixer amb sinceritat i corregir amb valentia allò que fem malament i allò que no fem i que hauríem de fer. El nostre moviment de conversió interior obté vigoria i eficàcia per l’acció salvadora de Jesucrist sobre nosaltres. Cal fer esment particular del sagrament de la penitència pel qual, com a membres del seu Cos místic i en comunió amb tot el Poble de Déu, ens unim misteriosament amb Jesucrist, que per l’acció del seu ministre ens perdona el pecat, ens enforteix el propòsit d’esmena i ens dóna l’Esperit perquè ens acompanyi en la realització cada dia millorada del que el Pare vol de nosaltres. Animem-nos a convertir-nos i a creure en l’Evangeli!
