Des d’aquest diumenge dia 6 i fins al 27 d’octubre tindrà lloc a Roma el Sínode dels Bisbes per a la Regió Panamazònica, convocat pel Papa Francesc per “identificar nous camins d’evangelització per a aquesta porció del Poble de Déu especialment dels indígenes, freqüentment oblidats i sense la perspectiva d’un futur serè, també com a resultat de la crisi dels boscos amazònics, pulmó de capital importància per al nostre planeta”. El Document de treball per als Pares sinodals (“Instrumentum Laboris” IL), té tres parts que aborden: “La veu de l’Amazònia”, entesa com escolta d’aquest territori; “Ecologia integral: el clam de la terra i dels pobres”; i “Església profètica a l’Amazònia: reptes i esperances”, és a dir una Església amb rostre amazònic i missioner. L’objectiu és presentar la situació pastoral de l’Amazònia i recercar nous camins per a una evangelització més incisiva. A més, està redactat com a reflexió sobre el problema ecològic, segons l’encíclica Laudato Si’. “L’Església té l’oportunitat històrica de diferenciar-se netament de les noves potències colonitzadores, escoltant els pobles amazònics per poder exercir amb transparència el seu rol profètic. La crisi socioambiental obre noves oportunitats per a presentar Crist en tota la seva potencialitat alliberadora i humanitzadora” (IL 7).
L’Amazònia és el bosc tropical més extens del món (uns set milions de quilòmetres quadrats) repartits entre nou països d’Amèrica del Sud. En el Sínode es podran conèixer les situacions preocupants que tenen aquests països de l’Amazònia, i també diferents maneres de fer-hi front. Serà una presa de consciència, on s’escoltaran les veus dels pobles indígenes, perquè aquests pobles han estat sempre defensant l’Amazònia, ja que ells veuen la naturalesa com allò que dóna vida al planeta terra, una visió molt diferent de la mirada economicista, que acaba tenint un negatiu impacte ecològic i social. La naturalesa és molt més que una font de recursos i un dipòsit per a les deixalles. La cura i protecció de la naturalesa està a les nostres mans.
El Sínode és una crida a realitzar 3 conversions pastorals expressades pel Papa Francesc a Evangelii Gaudium: 1. Una nova manera d’estar present l’Església en la realitat, a partir del poble, de la gent; 2. Una conversió ecològica, com es recull a l’encíclica Laudato Si, a causa de la greu crisi ambiental, fruit del model de desenvolupament imperant que posa en perill el futur del món, i que en certes coses està per damunt dels mateixos sistemes polítics; i 3. Una conversió sinodal, continguda en la Constitució apostòlica del Papa Francesc Episcopalis Communio (2018), com un repte a caminar junts amb ensopegades i aprenentatges, ja que el Sínode serà la veu del poble creient en tots els temes. El Rector de la Universitat Catòlica de l’Equador, el jesuïta Fernando Ponce, ressalta que hi ha més incendis que els dels boscos de l’Amazònia, com són la pobresa, la manca de sanitat i d’educació, especialment educació superior, i la mortalitat infantil, entre d’altres.
La problemàtica de l’Amazònia, no ens pot quedar lluny. La casa comuna a tots ens ha d’interessar. Com el mateix Instrumentum Laboris diu a la Introducció, “demanem abans de res a l’Esperit Sant, per als pares sinodals, el do de l’escolta: escolta de Déu, fins a escoltar amb Ell el clam del poble; escolta del poble, fins respirar en ell la voluntat a la qual Déu ens crida” (Episc. Com. 6).
