Formant part de la Coordinadora dels Episcopats d’Europa, Àfrica del Sud i Amèrica del Nord fa poc vaig poder viatjar en pelegrinatge a Gaza, Tel Aviv, Betlem i Jerusalem, per pregar i donar suport a les comunitats cristianes de l’Església Mare de Jerusalem i a la causa de la pau. I he tornat molt impressionat, sobretot per la situació de la Franja de Gaza, on hi viuen més d’1.600.000 persones i on vaig ser testimoni de la tremenda pobresa de la gent, i la presència humil i valenta de les comunitats cristianes, malgrat ser petites i vulnerables. Gaza és com una immensa presó, un desastre fet per l’home, un escàndol i una injustícia que clamen a la comunitat humana per una resolució. Jo també he sentit “vergonya!” com el Papa Francesc a Lampedusa, ara per aquest desastre humanitari. Per això els Bisbes demanem als responsables polítics internacionals que actuïn per millorar la situació humanitària de la població de Gaza, assegurant l’accés a les necessitats bàsiques per a una vida humana digna, les possibilitats de desenvolupament econòmic, i la llibertat de moviment.
Dins la desesperació que es viu a Gaza, també hi hem trobat persones d’esperança i iniciatives solidàries. I això ens ha encoratjat: poder visitar les petites comunitats cristianes, que dia rere dia, a través de moltes institucions, estenen la mà amb compassió cap als més pobres dels pobres, tant musulmans com cristians. Seguim pregant i donant suport als sacerdots, religiosos, religioses i laics que treballen a Gaza de forma tan generosa. Ells exerceixen un ministeri de presència, tenen cura dels nens discapacitats i de la gent gran, i donen ensenyament als joves a través d’escoles i tallers. El seu testimoni de fe, esperança i amor ens dóna esperança. Aquesta és precisament l’esperança que es necessita en aquest moment per a aconseguir la pau, una pau que només pot ser construïda sobre la justícia i l’equitat per a tots dos pobles. Palestins i israelians necessiten desesperadament aquesta pau. A tall d’exemple, a la vall de Cremisan la ruta del mur de seguretat amenaça la terra agrícola conreada des de moltes generacions per 58 famílies cristianes. Les actuals converses de pau arriben en un moment crític. Ara és el moment d’assegurar que les aspiracions de justícia a na banda i a l’altra, s’acompleixen. És per això que durant aquesta visita hem instat els responsables públics a esdevenir líders d’esperança, no persones d’obstrucció. Esperem que siguin escoltades les paraules del Papa Francesc, que acaba de dir recentment al Cos Diplomàtic: “La represa de les converses de pau entre israelians i palestins és un signe positiu, i expresso la meva esperança que les dues parts assumeixin amb determinació, amb el suport de la comunitat internacional, decisions valentes per trobar una solució justa i duradora a un conflicte que necessita amb urgència que s’hi posi fi” (13.1.2014).
En tornar de Terra Santa, els Bisbes i els fidels d’aquella Església local romanen en els nostres cors. Han de poder veure i sentir que no estan sols, que els ajudem, que els agraïm la seva presència viva als llocs del ministeri de Jesús. Juntament amb ells, nosaltres volem ser persones d’esperança. Preguem perquè l’anunciada visita del Papa Francesc a la Terra Santa del proper mes de maig, reforci l’esperança a la regió. Creiem que una pau duradora és possible.
